Setanta anys de bolero d’Albal

El bolero d’Albal cumpleix 70 anys. Aquesta variació del bolero Pla, va ser datat el 1951, juntament amb les antigues boleres de Catarroja, per Juan Jose Penella Pastor. Encara que tant una versió com l’altra son balls populars que des d'antic s'han transmès de pares a fills. Així ho determina un estudi que ha fet el grup de Danses d’Albal La Murta amb la intenció d’investigar sobre l’origen de les Valencianes i Bolero d’Albal, dos peces fonamentals del folklore valencià.

Les Valencianes són un gènere popular exclusivament valencià, estés per la comarca de l'Horta i algunes comarques pròximes. Existeixen tres estils diferents: l'U i Dos, L'U i Dotze i L'U, els dos primers guarden relació amb la jota i el tercer amb el fandango andalús. Dins d'este grup trobem la coneguda com a Valencianes d'Albal, una peça tradicional que des de ben antic es ballava a les festes populars del nostre poble. Les Valencianes d’Albal estan documentades a Albal a mitjan segle XX. “Hi ha fotografies on es pot vore al Tio Rafaelito amb Fina Puchades i el Tio Ventura amb sa filla Paquita La Sureta. Tots amics d’una colla que es solia ajuntar els dissabtes per a tocar, cantar i ballar peces com les valencianes i el bolero d’Albal o el Bolero Mallorquí”, assenyalen a l’estudi. Segons recorda Mª Angeles Puchades, aquest grup d'amics solia cantar els “mayos” a les nòvies, va participar alguna vegada a les festes de Sant Roc, i fins i tot van participar al concurs de rondalles “Educación y descanso” al Teatre Principal de València.

Homenatge a Fermín Pardo

No obstant això, aquest estudi revel·la que va ser a mitjan dècada dels 70, quan gràcies al treball de Fermín Pardo, component del grup Alimara, investigador folklorista, músic i escriptor, que aleshores era mestre al col·legi Juan Esteve, que es va recollir i enregistrar la música i lletra d'esta cançó tan nostra, de la mà del matrimoni format per Juan Puchades i Josefa Chilet, “ La Pola”, segons conten, al mateix corral de sa casa. Fermin Pardo i altres col·laboradors van aportar, el 1980, la recopilació i classificació de tot este material, que a més incloïa altres cançons pròpies d’Albal: cançons de bressol, de corro, etc, a D. Salvador Seguí que les va incloure al llibre “Cancionero Musical de la provincia de Valencia”. Per a recollir les passades del ball va col·laborar altre gran del folklore valencià, el cofundador del grup de ball Alimara, Salvador Mercado acompanyat per Sebastià. Qui, gràcies a l'ajuda de Paquita “La Sureta” i José Muñoz va poder documentar i recuperar l'estructura del ball tal com hui la coneguem.

En agraïment a la seua tasca de recuperación del balls tradicionals albalencs, el grup de Danses d'Albal ‘La Murta’ va participar en l'homenatge a Fermín Pardo i Salvador Mercado, celebrat el dissabte 15 de gener en l’església de Sant Nicolau de Requena.

Per altra banda, el poble d’Albal també va ser molt important en la recuperació de la festa del Corpus de la ciutat de València, ja que eren els xiquets i xiquetes del Juan Esteve qui anaven a ballar estes danses infantils entre el 1977 i el 1984. “Danses que ensenyava Fermin Pardo, aleshores, mestre en el nostre poble”, apunten al estudi.