El compositor de Burjassot Manuel Morcillo ja té enllestit el poema simfònic ‘La Baixà de la Mare de Déu de la Cabeça’. Des de fa uns mesos la comunitat festera del municipi –que coneixia el projecte– es troba a l’espera de poder sentir esta obra sobre un dels actes més entranyables dedicats a la seua Patrona com és el trasllat de la seua imatge des de l’ermita de Sant Roc fins a l’església de Sant Miquel Arcàngel cada mes de setembre.
“La peça en honor de la Verge de la Cabeça, composta per a banda simfònica, soprano solista i cor, té una duració de 22 minuts”, revelà el músic. La composició està conformada per tres moviments (“La Vespra”, “El Matí” i “La Baixà”) que representen els tres moments més importants de la tradició. Pel moment no hi ha data per a l'estrena.
D'altra banda, la seua obra "Soy guardián de la armonia", concebuda com a himne a la Policia Local de Burjassot, sonarà de nou este divendres, 11 de novembre, en l'Auditori de la Casa de la Cultura, durant l'acte de lliurament de plaques, medalles i reconeixements. L'obra es la estrenar durant la mateixa celebració en 2021 i era la segona dedicada a la ciutat, donat que també va escriure en 2013 un himne dedicat al Burjassot Club de Fútbol, equip degà de la Comunitat Valenciana, amb motiu del seu centenari.
Aquest treball l'està realitzant de forma paral·lela a altres tasques com a compositor per les quals ha rebut reconeixements. És el cas de "Betelgeuse", títol de l’obra simfònica amb la qual el músic va obtindre el tercer premi del I Concurs Internacional de Composició “Emili Giménez Bou”, que fa unes setmanes se celebrava a Cullera.
Premi a Cullera
Al certamen, organitzat per la Societat Ateneu Musical del municipi de la Ribera, es presentà un total de 41 partitures procedents de distints punts d’Espanya, Portugal, Itàlia i Països Baixos (Europa) i Hondures (Amèrica). En la categoria Obra de Concert, Manuel Morcillo aconseguí amb 85,27 el meritori bronze per un treball que “més enllà del llorer”, segons declaracions de l’autor a este diari, li reportà “l’alegria de contribuir a visibilitzar en el mapa de la cultura una ciutat, la de les Sitges, que du en la palma de la mà la música”.
‘Betelgeuse’, que pren el nom de l’estrela més gran i lluminosa de la constel·lació d’Orió, “està estructurada en quatre quadros simfònics per a orquestra de vent”, explicà l’artista. “Cerimònia (Ignició I)”, “Contemplació (Ignició II)”, “Betelgeuse” i “El retorn. Final” constituïxen estos quatre passatges a través dels quals, i servint-se del llenguatge universal per antonomàsia, el compositor narra l’expedició científica d’un grup d’astronautes a la gran geganta roja –Betelgeuse– a bord de la nau ‘Alpha Orionis’.
La nova aventura musical de Manuel Morcillo representa un cant dedicat a aquelles persones que, al llarg de la història, mostren l’interés per “conéixer la vida, l’espai on es desenvolupa i la seua bellesa”. Així es desprén del text explicatiu de la composició. Cada nit, des de qualsevol part de la Terra –tant en l’hemisferi nord com en l’hemisferi sud– es pot disfrutar observant el fulgor de Betelgeuse en el muscle esquerre de la figura d’Orió. Llum. I també, ¿com no?, es pot intuir la música que les esferes produïxen en harmònic moviment.
A les últimes partitures que ha escrit el compositor, s’hi podria afegir una “xicoteta peça simfònica, de tres minuts”, que fa uns dies gravà en els estudis Shark de Burjassot per a col·laborar amb l’Escola de Pensament Lliure de València, entitat dedicada a treballar amb persones amb síndrome de Down.
