Levante-EMV entregará mañana jueves, día 3, en el auditorio de Quartell los premios del X Concurso de Microcuentos destinado a escolares de El Camp de Morvedre que cursen de 3º a 6º de Primaria. Será a las 18,30 horas y se abrirá con un espectáculo de lujo: El creado por el reconocido grupo de teatro de sombras del Port de Sagunt Teatres de la Llum, que integran Vicent Ortolà y Mariola Ponce, con Rafael Serrallet, un prestigioso guitarrista valenciano que ha actuado en más de 70 países.

Así, tras recibir cientos de textos que debían tener como tema «la música», ésta estará presente en directo en la entrega de premios de un concurso que ha sido posible gracias a la colaboración de distintas empresas y entidades: la Autoridad Portuaria de Valencia, Imedes, Fertiberia, Lafarge, los ayuntamientos de Sagunt y Canet d' En Berenguer, las Mancomunidades de les Valls y la Baronia, Saggas, Sel y Todojuguete.

Los microcuentos ganadores son los siguientes:

GANADORES EN CASTELLANO

Tercero de primaria

Primer Premio

. El poder de la música

Había una vez un niño que era mudo y no se podía comunicar con nadie, por eso tenía la sensación de que era invisible para todo el mundo. Un día decidió aprender a tocar la guitarra. En poco tiempo empezó a tocar alguna melodía y la gente se paraba a escucharle con una sonrisa en la cara. Entonces se dio cuenta de que la música era su forma de comunicarse.

Pau Forcadell

Colegio L' Ermita de Benifairó de les Valls

Segundo Premio. Sín título

Pablo era un niño que tocaba el violín. Le gustaba mucho pero a quien más le gustaba verlo tocar era a su mejor amigo Adrián. Éste estaba malito y un día que Pablo fue a su casa se enteró de que Adrián estaba ingresado en el hospital. Pablo se puso triste, pero decidió ir al hospital y tocarle allí a su amigo el violín. Adrián se puso muy contento y sanó.

Pablo Real

Colegio L' Ermita de Benifairó de les Valls

Tercer Premio. La chica violinista

Una vez hace mucho tiempo había una niña que tenía dificultad para mover los dedos. Su madre había leído un libro que decía que el violín ayuda a mover los dedos. Se lo dijo a la niña y se puso supercontenta y fue la mejor violinista del mundo.

Cloe Fernández

Colegio L' Ermita de Benifairó de les Valls

Cuarto de primaria

Primer Premio. Nota a la fuga

Todo empezó el día que acabé de componer una canción. Cuando fui a tocarla, me dí cuenta de que faltaba una nota.

La busqué por tadas partes, pero se había ido.

Necesitaba encontrarla porque sino mi coro no sonaría bien. Seguí buscando y la encontré escondida en otra de mis canciones. De pronto me salieron chispas de las manos, pude sacarla y ponerla donde correspondía. Finalmente todo se arregló y pude hacer mi coro.

Daniela Soriano

colegio Sant Vicente Ferrer-FSD de Sagunt.

Segundo Premio. La guitarra que no tenía cuerdas

Érase una vez una guitarra que no tenía cuerdas. La guitarra estaba en un concierto. De repente la guitarra no sonaba porque sus cuerdas se habían escapado.

La guitarra se fue a buscarlas y las encontró escondidas en el tambor. Las cuerdas no querían ir con la guitarra y ellas se fueron corriendo. La guitarra las intentó coger pero no pudo. Para seguir siendo útil la guitarra se convirtió en un instrumento de percusión.

Miquel Félix Soriano

Colegio Sant Vicente Ferrer-FSD de Sagunt

Tercer Premio. La música es arte

Había una vez una bruja que tocaba

bien los instrumentos musicales, especialmente la flauta. Ella tenía muchas ganas de tocar en una banda. Acudió a unas presentaciones, tocaba bien pero no la admitieron porque era una bruja. Fue, les hechizó los instrumentos y tocaron mal. La banda buscó a la bruja para que quitara el hechizo y volver a la normalidad. La bruja quitó el hechizo de los instrumentos y formó parte de la banda

.

Lucía Sáez Villar

Colegio Sant Vicente Ferrer-FSD de Sagunt

Quinto de primaria

Primer Premio

. Clavicordio

Clavicordio recordaba buenos tiempos, sus conciertos en París y sus aplaudidas sonatas. ¿Cuánto tiempo habría pasado desde que llegó la oscuridad? Recordaba a Emanuel y lo feliz que era cuando tocaban juntos. Una mañana, notó que una pequeña mano tiraba de la sábana que lo tenía envuelto en aquella buhardilla.

- Mira mami, ¡Es un piano! ¡Qué bonito es! ¿Podría aprender a tocarlo?

Clavicordio sonrió y supo que sus años de oscuridad por fin habían acabado.

Aiden Hernández Tomás

Colegio Vilamar de Port de Sagunt

Segundo Premio. El teatro musical

Érase una vez una casa que nadie se atrevía a entrar, nadie sabía qué había dentro, hasta que un día un niño llamado Pedro quiso entrar. Pedro era muy aventurero cuando sus amigos dijeron que era una casa encantada, él quería entrar. Cuando entró, se asustó con una sombra, pero cuando encendió las luces eran instrumentos. No es una casa encantada, dijo es un teatro musical. Unos días después abrieron el teatro

.

Matilde Paulino

Colegio Les Palmeres de Canet d' En Berenguer

Tercer premio. Celia y la música

Había una vez una niña llamada Celia que tenía 10 años. El primer día de colegio la maestra de música les dijo que se aprendieran las notas y. al día siguiente. les preguntaría. Cuando les preguntó. todos las sabían menos Celia y eso le entristeció mucho. Al llegar a casa y contárselo a su madres llorando, ella le enseñó un truco: Aprender cantando. Ella entendió que con la música se aprenden grandes cosas.

Maite Rodríguez,

Colegio L' Ermita de Benifairó de les Valls

Sexto de primaria

Primer premio. La pequeña orquesta

Había una vez tres instrumentos que no se llevaban bien. Cada uno decía que él era mucho mejor que los otros dos. Uno decía que su sonido era más dulce, el otro hacía mejores melodías. Cuando se iban a practicar todos se molestaban, hasta que llegó una batuta.

Jordi Castillo

Colegio L' Ermita de Benifairó de les Valls

Segundo Premio. Sin título

Mi madre es pianista, yo no entiendo porqué tenemos todos que estar en casa en silencio. Ahora está trabajando en un proyecto y nos quedamos a dormir en casa de mis abuelos. Mañana podría ir a verla, mis hermanos no tienen curiosidad, pero yo quiero saber cómo lo hace. Hoy la he visto por la puerta de su despacho que estaba entreabierta, la música no se la sabe, se la inventa.

Marc Esteve

Colegio L' Ermita de Benifairó de les Valls

Tercer Premio. El extraño sonido

Había una vez una ballena muy grande que nadaba por el mar cerca de su hogar. De repente oyó un sonido extraño. Lentamente se acercó al lugar de donde venía el sonido. Cuando sacó la cabeza del agua, pudo ver que era un barco el lugar de donde salía ese sonido. Aunque ella no lo sabía, había descubierto la música. Desde ese momento, todos los días iba al barco a escuchar la preciosa música.

Martina Sánchez

Colegio CRA BENAVITES-QUART DE LES VALLS

GUANYADORS EN VALENCIÀ

Tercer de primària

Primer premi. El violí perdut

Hi havia una vegada un xiquet tan despistat que€ es rentava les mans amb oli, no es ficava calçotets i mai trobava el camí a casa. Aquest xiquet es deia Teo i era músic.

Per la vesprada tenia un assaig. Quan arribà a l'assaig ,va perdre el violí. Va buscar el violí pel bany, pel despatx i al final estava en la seua mà! Mira si era despistat!

Jaime Pajares

Col·legi La Muralla de Canet d' En Berenguer

Segon premi. Miquel i la música

A Miquel des de ben xicotet li agradava la música, però al seu pare no, perquè l'avi que era músic i va morir mentre estava tocant. Un dia el pare escoltà a Miquel tocar la flauta i es va emocionar recordant l'avi i l'animà a complir el seu somni. Hui, Miquel és músic i cada concert que dona li'l dedica a son pare i a l'avi que no va conéixer.

Pau Forcadell

Col·legi L' Ermita de Benifairó de les Valls

Tercer Premi. Sense títol

Hi havia una vegada una xiqueta que li encantava la música, era la seua passió, però tenia un inconvenient: que era muda. Un dia, va pensar que com no podia parlar amb la gent quan volguera comunicar-se tocaria el seu clarinet com si fora la seua veu. Va anar als seus pares i els ho va dir. I així és com va aconseguir eixir en la tele i fer-se famosa.

Maria Albert Pérez

Col·legi L' Ermita de Benifairó de les Valls

Quart de primària

Primer premi.

El minotaure

Una vesprada a Cartago un minotaure que era molt ferotge, es va trobar un arpa. Des d'aleshores no parà de toca melodies. Un dia Atena el va escoltar i va voler que el minotaure tocara per a ella i el convertiria en humà. El minotaure va acceptar i el va convertiria en semi déu. El minotaure va ser feliç per sempre fins que el van matar, però això, ja és una altra història.

Hugo Martínez

Col·legi Cronista Chabret de Sagunt

Segon premi. Notes musicals

Do, re, mi, fa, sol, la, si, do són les notes musicals i cadascuna té la seua personalitat. Do és domèstica, re és repetitiva, mi és mística, fa és fadrina, sol és solitària, la és llarga, si és silenciós i do agut és dolç com el sucre. Açò s'ha acabat i así estava la descripció de les notes musicals.

Leo Chordà

Col·legi Cronista Chabret de Sagunt

Tercer premi. Les famílies musicals

A la famíia de la fusta els agrada tant la fusta que són fusters. La família del vent són tan lleugers que pareixen que volen. La familía del metall són tan i tan pesats que si es banyen no s'eixuguen. La família del vent i la de fusta es feren una cabanya que vola. Si la familía del vent i metall feren una lluita, no guanyaria ningú.

Sergio Lluch

Col·legi Les Palmeres de Canet d' En Berenguer

Quint de primària

Primer premi.

Les notes voladores

Manel i Mònica anaren a l'hotel i en arribar a l'habitació les notes isqueren volant. Mònica digué:

- Segur que és un somni.

I Manel respongué:

- Pot ser perquè estem massa cansats.

L' endemà era el concert, Manel i Mònica estaven molt nerviosos. Arribaren al concert i quan començaren a tocar, les notes tornaren a eixir volant. La gent al principi es va espantar però després van ser aplaudits.

Erika Zsiros

Col·legi La Muralla de Canet d' En Berenguer

Segon premi. Una gota d' aigua salada

Hi havia una vegada un xiquet anomenat Marc que estava sempre enfadat. El seu pare sempre li deia que perquè sa mare s'haguera mort no tenia perquè estar sempre enfadat. L' endemà al matí Marc pensà, mon pare té raó. Si cantar em dona felicitat, per què no cante cada vegada que estic enfadat?. I així va fer. Cada vegada que estava enfadat cantava.

Son pare li digué:

- Perseguix sempre els teus somnis.

Marta Garcia Blasco

Col·legi La Muralla de Canet d' En Berenguer

Tercer premi. Doremifasol!

Qui és? Qui ens crida? Preguntaven les notes. Doredore€ No és així. Tenim un problema no ha de pujar als nostres llocs. Do diu: amb una escala? Però Re diu: no tenim€Mi interrompix en un tamboret? No tenim! Crida fa. Sol diu: i si ens agarrem de les mans i fem força i ens anem pujant? Si!!! Cridem tots. Aleshores ho provem així. Doremifasol Aplaudirem tots feliços. En equip ho hem aconseguit!

Lara Sáez

Col·legi Les Palmeres de Canet d' En Berenguer

Sisè de primària

Primer premi

. Si-Fa-Sol

David estava trist. Sempre estava trist. Era un xiquet trist, sense amics, sense al·licients, sense interés per res que no fora estar trist. Els seus pares buscaren mil-i-una formes de fer-lo somriure, però mai varen tindre èxit. Només quedava la música per poder fer el miracle. I el va fer. Uns dies després, David va penjar a la seua porta una estrofa on deia: «Si-fa-sol, mai es pot estar trist». I David va somriure.

Paula Gil Pelegrí

Col·legi Sant Vicente Ferrer-FSD de Sagunt

Segon premi. Les Escales

Des de que la música ha arribat a la vida de Mari, ja no ha de preocupar-se per a baixar les escales. Mari viu sola en un edifici molt alt, sense ascensor i el problema és que és cega. Ara que hem instal·at el Màgic Melody, cada pas que dona, sona una nota de l'escala musical. La música no és sols per a divertir-se, també pot ajudar a persones com Mari.

Paula Inés Rico

Col·legi Cronista Chabret de Sagunt

Tercer premi. Sense títol

Hi havia una vegada un lleó que cantava. Això és molt estrany! Els lleons no canten digué un científic. Serà que el lleó és màgic? Digué un amic del científic, o pot ser un animal d'altre planeta! Digúe un altre amic del científic. S'aproparen i era una persona vestida. I sabeu qui era? Era una amiga del científic que no era broma.

Javi Llagas

Col·legi L' Ermita de Benifairó de les Valls