De nou diada del 9 d’Octubre, reivindicativa políticament per qui volem un País Valencià en forma de república, data en roig al calendari per a uns, dia aigualit a consciència amb això “dels valencians i les valencianes” per a d’altres... Ara bé, enguany quedarà unificada, i alhora limitada siga quina siga l’opció triada, per la situació a què ens aboca la COVID19: tot un seguit d’actes, reivindicatius o no, es suspendran o seran testimonials per la pandèmia.

Mentrestant, el que sí que seguirà a tot gas és la crisi sanitària acompanyada d’una altra d’econòmica i social. Comerços, botigues, projectes, empreses tanquen portes, cada cop més gent acaba en un ERTO i, dia a dia, augmenta la taxa d’atur. Per altre costat, la manca de personal sanitari és sinònim, ras i clar, d’uns serveis deficients, mentre que a les escoles, que ja patien per l’espai i falta de personal, no donen solució a la reducció de ràtios d’alumnat per aula.

Des d’ERPV denunciem amb aquesta diada que molts d’aquestos problemes no serien tan greus o tindrien una millor solució, si el País Valencià disposara de la clau de la caixa dels nostres impostos i tinguera poder de decisió per com usar-los. Durant 10 anys hem demostrat que no sols patim infrafinançament (no ho nega ni el PP!), sinó que a la nostra caixa pública valenciana retornen menys diners que a la resta d’autonomies de l’Estat, cosa que repercuteix en la qualitat dels serveis públics fonamentals, com ara sanitat, educació i polítiques socials.

Una altra lluita a reivindicar aquest 9O és la denúncia de la impunitat de la violència feixista: declaracions d’homofòbia, discursos d’odi, atacs a la llibertat d’expressió exercida en manifestacions, amenaces a persones i a associacions de drets dels migrants, pel laïcisme o de Drets Humans, queda blanquejada per mitjans de comunicació “de la seua corda” i lamentablement normalitzada per l’equidistància de les institucions. Avui, per tant, rememorem la figura del Miquel Grau, assassinat penjant cartells un 9 d’octubre, i la del Guillem Agulló, referent inqüestionable de la lluita antifeixista i defensor dels drets i anhels de llibertat del País Valencià.

Aquest 9 d’octubre diem ben clar que “Republicanisme és antifeixisme”. Ens reunim davant la placa en homenatge a Guillem Agulló que l’Ajuntament de Faura decidí democràticament instal·lar com a símbol del combat contra el feixisme i per les llibertats. Però també, reivindiquem que cal una reparació de la seua memòria en una ubicació més cèntrica, i més transitada que no l’actual espai, igualment digne però millorable, i compartit amb altres il·lustres com l’Alcalde Ocaña.

Així mateix no deixem d’insistir a l’equip de govern faurer i a les forces de seguretat de la comarca per instar a investigar els boicots i profanacions que ha patit aquest espai en diverses ocasions des que va ser inaugurat, accions impunes, provinents de les mateixes mans i les mateixes ments que en el seu dia van posar fi a la vida de Miquel Grau, Guillem Agulló o Lluís Ocaña i tants altres que malgrat ser d’èpoques distintes compartien valors universals; els de ser militants de la democràcia i lluitadors per les llibertats col·lectives.