Todos los españoles tienen... derecho al trabajo... a una remuneración suficiente... sin... discriminación por razón de sexo», Constitución Española, article 35

A l’Estat espanyol les dones treballem gratis una mitja de 51 dies/any en comparació amb el salari dels homes; és a dir, de l’11 de novembre fins a cap d’any, treballem debades. Aquesta bretxa salarial no es manifesta per diferents categories professionals, ni pel tipus de contracte; això ocorre, tot i avançar en drets laborals, ocorre pel simple fet de ser dones. Una dada: les valencianes patim una bretxa salarial del 22%, superior a la mitjana estatal i europea, per la qual cosa la precarietat laboral té cara de dona: més atur, més temporalitat, més treball a temps parcial, pitjors prestacions durant la vida laboral i a la jubilació.

Mentrestant, com cada 6 de desembre, ens fartarem de vore polítics celebrant la Constitució en defensa de ‘los enemigos de Espanya’ amb el seu exèrcit de mitjans de comunicació. Hi haurà el missatge caduc i buit del PP i del PSOE, i de la dreta més casposa i reaccionària, traient pit en defensa dels articles de la carta magna que blinden els seus privilegis, però oblidaran articles com el 35.

Anem per feina. Al sector de les encaixadores als magatzems de taronja, les treballadores del sector alimentari, essencial en temps de pandèmia, som doblement penalitzades, per ser dones i de la classe treballadora, en un món capitalista violent amb la classe obrera i els nostres drets laborals.

Just ara estem immerses en la renovació del conveni del sector i - oh sorpresa!- la patronal es despenja amb unes condicions laborals abusives, pròpies d’un règim de semiesclavitud, lluny de considerar que som una baula bàsica de la cadena alimentària en la producció citrícola. Una burla i un insult per part de la patronal, gran part cacics del camp valencià, tan poc democràtica i avançada com demostra la indignitat de les mesures que volen implantar.

Poca broma: jornades laborals de 10 hores, inestabilitat de l’ocupació, salaris indignes, setmanes de 7 dies laborables… Davant d’això, diguem NO. I anirem a la vaga de la mà de les plantilles de treballadores i dels sindicats. Continuarem la lluita que ha caracteritzat els nostres pobles de la Vall de Segó en el passat, som la punta de llança de la defensa dels drets dels treballadors del camp i les treballadores dels magatzems.

Plou sobre banyat aquesta abusiva proposta de la patronal i és per això que Esquerra Republicana es posa al costat de la lluita i reivindicacions de la classe treballadora, animem a les plantilles d’encaixadores dels magatzems i els sindicats a defensar fins al final els nostres drets laborals.

Per la dignitat de les treballadores de la taronja: ni un pas enrere!