Fa pocs dies, visitava un jaciment arqueològic, en concret el de Racó de Rata, al barranc dels Estrets, a Vilafamés. Es tracta d´un poblat que ens mostra la torre, muralles, habitatges, amb un molí públic inclòs, del qual s´ha excavat sols un 15 per 100, i que sembla forma part d´una estructura de vida i defensiva més ampla. En aquest moment, comentaven el tema i escoltàvem, una vegada més, les queixes més que justes del personal dedicat a l´arqueologia.
Aquesta visita em va recordar altres situacions semblants, i és que tant el patrimoni arqueològic com el paleontològic estan sempre a la cua de les preocupacions de les institucions. L´actual retallada, justificada per la incidència de la crisi, que no es veu per enlloc a l´hora de fer ús dels cotxes oficials, ha deixat penjades a la quasi totalitat d´excavacions i investigacions. He repassat el llistat de béns amb declaració com bé d´interès cultural, i si les dades no me fallen, entre les tres demarcacions provincials no arriben a vint els jaciments poblats o assentaments que compten amb la corresponent declaració com a BIC, i, segons sembla, amb la categoria de rellevància local encara el nombre seria inferior.
Al nostre territori conservem molts poblats ibèrics, del mateix tipus del que comentava al principi; així, a la mateixa zona n´hi ha quatre o cinc, d´igual o superior valor o potencialitats que el Racó de Rata. Les troballes que s´han fet, on s´ha actuat amb més diligència, cas de les Alcusses, a Moixent, o als jaciments de Llíria, en són mostra el que pot haver-hi. Els fons ibèrics dels museus d´Alacant, un dels millors d´Europa, d´Elx, i de València són l´evidència del nivell que va tindre la cultura ibera a tot el llarg del nostre país, cosa que ens deuria obligar a una superior sensibilitat i cura envers un element que tant ha contribuït a la nostra conformació històrica.
Significatiu és el cas de Castelló, demarcació amb un territori quasi sense investigar, i amb possibilitats reals de recuperar poblats i assentaments, com s´ha evidenciat recentment a la Torre de la Sal, lloc on s´ha fet un treball de prospecció perquè Marina d´Or anava a urbanitzar. Quina ironia! A la pregunta d´on estan les troballes es respon dient que en caixes a Castelló. Fins quant caldrà esperar per a que el material puga ser tractat de forma adient?
Per finalitzar, cal una referència a l´arqueologia subaquàtica, puix, arran de l´informe que redactaren al CVC, des de la Conselleria de Cultura es va insistir que tenim un centre dedicat a aquesta vessant a Borriana. He fet, però, la corresponent recerca, resultant-ne que el centre està deixat de la mà de Déu per part de la conselleria. Hi ha crisi; així i tot, el personal de plantilla pot fer coses, com declarar BIC aquells jaciments existents, divulgar els elements destacables, preparar propostes pel futur immediat, escometre tasques urgents, fixar prioritats... Més interès i sensibilitat seria allò que cal.
