Fiinlàndia? millor Eslovàquia

Si dic «èxit educatiu», vosté pensarà «Finlàndia». Certament, aquesta república de cinc milions d´habitants obté els millors resultats en les proves PISA, però només el 84% de la seua gent entre 20 i 24 anys té finalitzada l´educació secundària superior (batxillerat o cicles formatius de grau mitjà). En el nostre cas, el percentatge és molt baix, del 61%. Doncs bé, en lloc de Finlàndia, vaig a proposar-li un altre país com a sinònim d´«èxit educatiu»: Eslovàquia. Aquest país centreeuropeu, també de cinc milions d´habitants, té el percentatge major de tota la Unió Europea de població entre 20 i 24 anys amb l´educació secundària superior finalitzada: el 93%.

Per què Eslovàquia ha aconseguit aquests resultats tan envejables? Si analitzem les seues dades educatives veurem que les qualificacions del seu estudiantat en les proves PISA són molt semblants a les del nostre. Eslovàquia: 488 punts; ací: 484. Per tant, ahí no pot estar la diferència. Busquem altres raons. Ací, quasi tots els nostres xiquets i xiquetes estan escolaritzats als quatre anys, mentre que allà només ho està un 75%. La durada probable de l´escolarització és ací de 17 anys, mentre que a Eslovàquia és de 16,5. Per tant, tampoc, no sembla que els alts percentatges de joventut amb formació deriven d´estudiar més o passar més temps a l´escola. Vosté es preguntarà: són els diners invertits? Doncs, tampoc. La despesa mitjana per estudiant a Eslovàquia és d´uns 3.500 euros; la nostra és quasi de 7.000 (no entrem ara en com es gasten ací els diners).

On està el secret? Clar i ras: en la igualtat entre els seus habitants. Els països que, com Eslovàquia, tenen més igualtat interna també presenten més població jove amb la secundària superior cursada. La correlació entre els indicadors d´igualtat i el percentatge de joves amb estudis secundaris superiors finalitzats és elevadíssima, entre el 71% i el 80%. Cap altra variable didàctica presenta correlacions tan elevades. És per això que altres països amb una notable igualtat interna, com ara Eslovènia, la República Txeca o Dinamarca, també obtenen percentatges elevats de joventut amb la secundària superior finalitzada. Els percentatges més baixos, però, els presenten aquells països amb índexs de desigualtat major, com és el cas de Portugal o Espanya, que estan, recordem-ho, entre els països més desigualitaris de la Unió Europea.

Senyores i senyors, les dades són irrefutables. Si un govern vol tindre millors resultats educatius, ha d´afanyar-se en construir una societat més igualitària, que és tot just el contrari del que fan per ací. La política del PP d´afavorir els grans capitals o perdonar impostos als rics mentre que rebaixa salaris i puja impostos a la classe treballadora i als pensionistes, incrementa les desigualtats i fa preveure que continuarem anant molt per darrere també en educació i formació. Prou d´improvisar reformes educatives, tot culpabilitzant el professorat i l´alumnat! El que cal és reduir les desigualtats socials. Per tant, si vosté escolta «èxit escolar» pense en Finlàndia, o millor en Eslovàquia, però oblide´s del nostre país mentre continuen aquestes polítiques.