Fa uns dies va vindre a vore´m a Montserrat un matrimoni de Gascunya, país històric d´Occitània. El motiu de la seua visita era conèixer la situació del valencià a la nostra Església. Em van dir que al seu país hi ha un desinterès de la jerarquia per la seua llengua, una situació que els valencians coneixem molt bé i que per això (com els cristians valencians) encara no tenen uns textos litúrgics aprovats.

El matrimoni em deia que, malgrat tot, hi ha alguns capellans francesos que estan aprenent gascó, per tal de poder celebrar l´Eucaristia i els altres sagraments en la llengua de Gascunya. Ells mateixos estaven traduint al gascó els textos litúrgics que utilitzen a la missa. A més, amb l´ajuda d´un compositor, també estaven component cants litúrgics per a la litúrgia. Em van regalar un CD editat per la parròquia Era Trinitat d´Aurolon, amb cants. Malgrat les dificultats en relació a la jerarquia, que se sent majoritàriament francesa i que per això menysprea la cultura i la llengua de Gascunya, aquest matrimoni gascó estava esperançat i esperaven que l´esperit de Pentecostès arribaria també a manifestar-se a Gascunya.

Sovint, quan els nostres bisbes i els nostres capellans prediquen sobre Pentecostès, s´omplin la boca parlant-nos de carismes, diversitat i pluralisme i de com els qui es trobaven a Jerusalem «parts, medes i elamites, els qui habiten a Mesopotàmia, la Judea i la Capadòcia, el Pont i l´Àsia, la Frígia i la Pamfília, l´Egipte iles contrades de Líbia i els vinguts de Roma» (Ac 2:9-10) sentien proclamar les grandeses de Déu, en les llengües de cada uns d´aquests pobles. Però i en valencià? Com deia el bisbe Rafael Sanus, «els textos litúrgics preparats per l´AVL dormen, des de fa quatre o cinc anys, en alguns dels calaixos del Palau arquebisbal». I per això, evidentment, de Roma no pot vindre, allò que abans no ha estat enviat. És cert que el Llibre del Poble de Déu, de Pere Riutort continua vigent, però tampoc és utilitzat pels nostres bisbes! Per què hi ha en l´Església valenciana eixe desinterès per la nostra llengua? És així, deixant de banda el valencià, que podrà arribar Pentecostès a les nostres comunitats cristianes?

M´agrada que la parròquia de Sant Valer, de Russafa haja editat un devocionari bilíngüe, castellà-xinés. Em sembla molt bé! Però, què curiós: abans el xinés que el valencià.

El bon amic i metge Ramon Trullenque, em contava una anècdota, quan va fer una estada a l´hospital de Zuric. Un dia en un bar, veié quatre hòmens jugant una partida de cartes. Cadascú parlava en la seua llengua: francès, italià, romanx i alemany, entenent-se entre ells a la perfecció i sense que cap dels quatre posara objeccions o prohibicions. I és que el respecte i la protecció de les llengües dels pobles, fa possible aquests miracles. Un miracle que encara no s´ha realitzat a l´Església valenciana (?) pel desinterès de la nostra jerarquia per la llengua pròpia dels valencians!!