Al si del PSOE i del PSC hi ha l´esforç de cercar un secretari general, després de la dimissió d´Alfredo Pérez Rubalcaba i de Pere Navarro. No entraré a dir res de l´elecció del PSC perquè, després de la renúncia de Núria Parlon, que potser hauria ajudat a superar la divisió interna i la búsqueda de recentralitzar el PSC dins de Catalunya i no en funció del que diguen a Madrid, la postulació de Miquel Iceta, sembla ´més del mateix´; des de la Brunete mediàtica estaven entusiasmats que Iceta fóra el substitut de Navarro perquè asseguraven que continuaria amb la política en contra del dret a decidir de la ciutadania catalana i a favor de la ´unitat d´Espanya´, com deien els falangistes i estudia amb detall i solvència Ferran Gallego a l´assaig "El Evangelio Fascista. La formación de la cultura política del franquismo (1930-1950)". Un llibre de quasi mil pàgines, ´gran´ en tots els sentits, que analitza l´ascens del feixisme a Espanya, sense mites ni mistificacions, per veure com es fonamenta el nacionalisme espanyol des de llavors fins ara mateix amb metafísica nacionalista. La indivisible unitat d´Espanya era una cosa dels falangisme, com deia l´escriptor andalús, Caballero Bonald, tot i que s´ha reproduït i perpetuat fins ara inclús amb textos "constitucionals" i amb l´ajut del bipartidisme i l´alternància en el poder a l´estil del segle XIX, de Canovas i Sagasta i Maura i Canalejas.

No diré res d´altres candidats a presidir la secretaria general del PSOE perquè a penes els conec, tot i que el que encapçala el corrent Izquierda Socialista, Tapias, sembla que s´ha pronunciat a favor del dret a decidir, dient que és un dret democràtic i la UGT vol votar-lo; només diré dels dos que segons la majoria d´observadors tenen possibilitats de guanyar aquesta secretaria general del PSOE. Sembla que entrevistat en una ràdio i preguntat pel dret a decidir, el senyor Eduardo Madina va respondre que a ell no li feia por la participació política ni la democràcia i que -si s´encabia dins de la legalitat- estava d´acord amb el dret a decidir inclús si feia falta que es reformara la Constitució. Davant d´aquestes declaracions, els periodistes de la Brunete mediática s´han posat a desqualificar al candidat Madina, sembla que els del Tea Party han començat a fer campanya en la seua contra, des d´El Mundo atiaven dient, a la primera plana, que Catalunya dividia i enfrontava els candidats del PSOE. Perquè l´altre candidat amb possibilitats, el madrileny, Pedro Sánchez, aprofitava les declaracions del senyor Madina per a fer una escletxa i dir que ell estava en contra del dret a decidir i mai l´acceptaria aquest dret. Després es matisava que havia sigut el seu entorn el qui s´havia declarat rotundament en contra del dret a decidir i no el propi candidat, tot i que sembla que anunciaven també que la delegació d´Andalusia li anava a donar suport a Sánchez perque representava una posició política més unitarista i tradicional.

Aquest senyor Sánchez, fa uns dies es vantava d´haver recorregut, als darrers mesos, totes les delegacions socialistes d´Espanya i conèixer-les molt bé i prometia que si guanyava la secretaria general, prioritzaria el contacte amb els diferents "territorios nacionales", és a dir, va concretar que visitaria cada any totes les "províncias". Des de Madrid estant, continuen fent servir el mateix llenguatge franquista de tota la vida, "províncias" o disfressat de "més" ´políticament correcte´, això de "territorios", que cada vegada que l´escolte em sembla que ens ubiquen al gueto de la reserva india o de l´"apartheit" de la seua imaginació centralista, madrilenya i jacobina; i l´utilitzen sense sorprendre´s, amb ´normalitat´ madilenya, i potser a la majoria de socialistes de l´estat espanyol, escoltar això de referir-se a les ´nacionalitats´ i ´regions´ (en realitat ´nacions´) segons la referència constitucional actual, com a "provincias", no els estranya gens, tot i que siga un cert retorn inclús al pre-constitucionalisme o a la nova era borbónica que aparta del tot les llengües de l´estat, en fer sarcasme dient que les llengües d´Espanya, sense nom de català, gallec i euscara, s´han de respectar-se i promoure quan la llei Wert i les polítiques de Rudi, Bauzá i Fabra les estan trossejant, dividint i aniquilant a la Franja, les Illes i el País Valencià. En canvi, a molts ´perifèrics´ (com ells ens consideren), ens estranya una mica i ens deixa perplexs perquè és la reproducció i la perpetuació del llenguatge falangista que estudia Ferran Gallego a l´assaig sobre l´evangeli feixista, l´aniquilació dels enemics, que no tenen dret a decidir res, però traslladat al segle XXI, tot i que nosaltres preferim referir-nos a la diversitat nacional dins de l´estat des del respecte i el reconeixement de drets de manera equitativa. I ens agradaria, si més no des del País Valencià, que aquesta diversitat de nacions, llengües i cultures es respectara, sense reduccionismes, primacismes espanyolistes ni subordinacions a Madrid, com a centre de l´univers espanyol que ens exclou als altres, per sistema i amb tota la intenció, inclús quan diuen que van a prioritzar-nos és quan cal estar més alerta. Perquè hi ha un refrany castellà que ho explica molt bé: "Dime de qué presumes y te diré de qué careces". Donc aixó!

Com remarcava, l´historiador Joan del Alcàzar, el 18 de juny a la web País Valencià Segle XXI, a l´article "La gran crisi socialista. No és un problema de noms", sinó de crisi de la socialdemocracia a Europa, tot i que en el context hispànic s´agreuja per manca de credibilitat federal i socialista, tot i que les temptatives de pacte a l´alemanya, amb el PP, no farien sinó allargar l´agonia i dur-los al suïcidi polítics, que és el que la gent observa qua els acusa de casta privilegiada i d´haver traït l´herència d´esquerres. Altra cosa, al meu parer, seria tractar de menors d´edat i d´imbècils els anteriors votants socialistes; un insult a la intel·ligència i a la tradició republicana, d´esquerres i federal de veritat i no plena de mentides, enganys i paranys; com això de som repúblicans, tot i que donem suport a la monàrquia juancarlista i felipista... Contradiccions irresolubles, oxímorons.