Aquesta vegada estic d´acord amb Rita Barberá. «Ningú no té dret a repartir títols de valencià». I quan dic ningú vull dir ningú. Tot i que això ja no ho diu Rita, que quan diu ningú vol dir ningú que no siga del Partit Popular, puix en 2010 va votar a favor d´aquest control de valenciania que el PP, inspirat segurament en els controls d´alcoholèmia que estableix la guàrdia civil, va crear ad hoc per fotre l´ex-ministra socialista Leire Pajín. Com que anaven sobrats, no van pensar en la dita «el que no vulgues per a tu no ho vulgues per a ningú».
I Rita, que té la metxa curta, es posa ara com un basilisc quan Mireia Mollà, diputada de Compromís, li passa la prova de cotó valencianista provocant-li tanta tensió i estrès que a punt està de patir un brot psicòtic. A mi m´has d´examinar, que sóc més valenciana que el Tribunal de les Aigües?, remuga la dona de roig requetè. A mi, que veig la senyera i plore d´emoció llàgrimes com a mones de pasqua? A mi, que tinc un doctorat en trons de bac? I que m´aborrone al sentir «Senyor coeter, pot disparar la mascletà»? Si a valenciana no em guanya ni la Geperudeta! Qui ho havia de dir! I m´has d´examinar tu, precisament tu, «aleví de diablessa»?
I qui és l´aleví que surt de l´avern per traure dels nervis a la sènior? Puix una de les diputades que denunciaren el saqueig dels fons de cooperació que concedia la Generalitat. Una dona de bandera, però no de calendari, com creien dos imputats fent-ne al·lusions a una hipotètica agressió sexual en conversa telefònica intervinguda per la policia: «qué hacemos con la Mireia», pregunta un; «la violamos o cualquier barbaridad, ¿no?», especula l´altre. Ja veuen: a més de mafiosos, masclistes agressius. I és que Mireia és una gladiadora letal a l´amfiteatre de les Corts. Quan s´estrenà de diputada era la filla de Pasqual Mollà, i ho ha fet tan bé que ara és l´antic líder d´Esquerra i País a qui se´l coneix com el pare de Mireia.
