Dissabte passat vaig presentar amb la diputada provincial Isabel Garcia l´últim llibre d´Eley Grey. Era un cant a la diversitat en un marc literari de gran qualitat. L´obra val la pena per l´argument i la intensitat dels personatges. És com eixa part de la novel·la social dels anys 50 que Delibes, Goytisolo i uns altres autors es deixaren en el tinter. L´escriptora, en este segle XXI, s´ha atrevit a fer-ho. Suposava aprovar una assignatura pendent. La jove autora ha sabut fer-ho amb nota. Si hui té sentit el fet d´escriure al voltant de Grey, és perquè el públic de la presentació mirava l´escriptora pel seu llibre, no per la seua parella ni pel fill de les dos. Totes i totes s´emocionaven amb la novel·lista i les seues noves lletres. La naturalitat és el millor triomf de la diversitat. Així que fa uns dies en una simple presentació d´un llibre situada en una localitat valenciana es percebia que en esta societat nostra hi ha més normalitat del que sembla.
Tanmateix l´optimisme, per esdeveniments tan localitzats com eixe, es diluïxen en l´oblit quan es comprova que una escopeta simbolitza l´homofòbia més extrema i el triomf d´una tragèdia en l´aldea global. Novament la permissivitat de les llicències d´armes als Estats Units d´Amèrica ha sigut l´origen d´un matança. Totes les que han passat estos darrers anys són condemnables i repugnats. Però a eixa última d´Orlando s´afig un nou valor. El gallet no apuntava sols a innocents. També a persones que vivien amb naturalitat la seua condició sexual. Cada vegada que en el món un objectiu d´una arma busca a una persona per la seua manera de compartir l´existència, novament la convivència deixa pas a l´agressivitat. L´odi s´instal·la i amenaça de romandre en les nostres vides.
Davant eixa situació, no cal quedar-se amb l´esdeveniment que ha passat a Orlando. No sols un extremista islamista ha tornat a perdre al cap. S´ha de pensar en eixos gatells que es disparen cada dia en el tercer món, on l´homosexualitat és un delicte legal o allà on esta es perseguix amb violència pels carrers. S´ha de tindre en compte que en comunitats tan pacifiques com la nostra encara és mirada de reüll la diversitat sexual en moltes ocasions. Hi ha molts comportaments o actituds conscientment o inconscientment que fan present cada dia l´homofòbia. La tasca a fer a l´escola i a molts altres àmbits és intensa. Tampoc dins de l´estimable món de les tradicions, la religió o la cultura popular s´ha assumit totalment el missatge de la diversitat. En molts casos és per inconsciència però no resulta esta una excusa vàlida en un estat de dret com l´espanyol. No cal anar molt lluny per a entendre-ho. Quan encara un dirigent religiós valencià considera que els homosexuals formen un "imperi gai", significa que alguna cosa no és com ha de ser. La legislació ha avançat, molt més del que alguns voldrien, però cal fer-la viva cada dia.
En definitiva Orlando, ha inundat els nostres cors. Ens ha omplit de tragèdia la societat civilitzada. Tota condemna és poca. Tanmateix cal que els plors de hui no amaguen el fet que moltes pistoles homòfobes continuen apuntant el planeta. Potser mai no dispararan trets però sí agrediran intensament la condició humana. No esperem que actuen. És important llevar les armes i acabar amb la seua agressivitat. Deixem que l´homosexualitat, la transsexualitat o la bisexualitat siguen normals perquè així ho són. La diversitat humana és la naturalitat, la ferramenta que millor conserva la dignitat del món.
