La carta que 152 preveres valencians han adreçat a l´arquebisbe Antonio Cañizares a propòsit del valencià a l´Església, (o millor dit: de la prohibició del valencià a l´Església), m´ha fet recordar diversos discursos del papa Joan Pau II en relació a la cultura i a la llengua dels pobles.
Joan Pau II, molt sensibilitzat amb els drets de les nacions, degut a l´opressió que va patir Polònia, defensava, en el seu viatge a Cuba, el 23 de gener de 1998, la importància de la cultura com a fet "fonamental per a la vida de les nacions i per al cultiu dels valors humans més autèntics". Ja uns anys abans, en el seu discurs a l´ONU, el 5 d´octubre de 1995, el papa Joan Pau II deia: "El nostre respecte per la cultura dels altres s´arrela en el nostre respecte per l´esforç que fa cada comunitat per donar resposta al problema de la vida humana".
Però les paraules més valentes del papa en aquell mateix discurs a l´ONU, (i que bé podríem aplicar a l´Església del País Valencià) apostaven pel respecte a les llengües dels pobles. El papa deia: "Estranyar-se de la realitat de la diversitat (o pitjor, intentar extingir aquesta diversitat) significa tancar-se la possibilitat de sondejar la profunditat del misteri de la vida humana. Per tant la diferència, que alguns troben tan amenaçadora, pot esdevenir, mitjançant un diàleg respectuós, la font d´una comprensió més profunda de l´existència humana". ¿Per què els bisbes i la majoria dels preveres valencians no només no són capaços de valorar la diversitat sinó que intenten extingir-la, arraconant el valencià al si de l´Església?
En aquest mateix discurs a l´ONU, el papa Joan Pau II feia un pas més en la defensa del dret dels pobles: "Ningú, ni un Estat ni una altra nació, ni cap organització internacional, no està mai legitimat a afirmar que una determinada nació no és digna d´existir. Aquest dret fonamental a l´existència no exigeix necessàriament una sobirania estatal". I acabava el seu discurs així: "El dret a l´existència implica naturalment, per a cada nació, també el dret a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou aquella que jo anomenaria la seua originària sobirania espiritual". Com a fill d´un poble massacrat diverses vegades, el papa polonès deia també: "La història demostra que, en circumstàncies extremes (com les que s´han vist en la terra en què vaig nàixer), és precisament la seua mateixa cultura la que permet a una nació de sobreviure a la pèrdua de la pròpia independència jurídica i econòmica".
També en el seu discurs a la UNESCO, el 2 de juny de 1980 a París, el papa Joan Pau II defensava el dret dels pobles a la cultura, d´aquesta manera: "La nació existeix per la cultura i per a la cultura, i així és la gran educadora dels hòmens a fi que puguen ser més en la comunitat".
I el 14 de setembre de 1987, el papa Joan Pau II deia als amerindis "Vos encoratge a custodiar i a servar les vostres cultures, llengües, valors i costums que heu mantingut tan bé en el passat i que forneixen una sòlida base per al futur".
Uns anys després, l´11 d´agost de 1993, en el santuari de la Mare de Déu d´Izamal, el papa es dirigia als representants de les comunitats indígenes en aquests termes: "L´Església afirma clarament el dret de tot cristià al seu propi patrimoni cultural, com una part inherent a la seua dignitat". I és que com recordava Joan Pau II, i com sabem molt bé els valencians, "no sempre s´ha valorat degudament la riquesa de les vostres cultures, ni s´han respectat els vostres drets com a persones i com a pobles". Per això el papa encoratjava "els pobles autòctons d´Amèrica a conservar amb sa orgull la cultura dels seus avantpassats".
En resum: el papa Joan Pau II va defensar sempre "el dret de les minories a preservar i desenrotllar la pròpia cultura", com manifestà en el missatge de la Jornada Mundial de la Pau, el 8 de desembre de 1988. Per això el papa Joan Pau II denuncià l´amenaça d´extinció cultural en determinants llocs, pel fet que existeix "una legislació que no els reconeix el dret a usar la pròpia llengua". No sé si el papa Joan Pau II estaria pensant en l´Església del País Valencià, que prohibeix, encara hui, que la nostra llengua entre a les celebracions litúrgiques.
Els nostres pastors farien bé de rellegir els textos del papa Joan Pau II, per tal que aprenguen a respectar i a introduir la llengua i la cultura del País Valencià a l´Església. I farien bé d´acollir la carta dels 152 preveres valencians que volem que la nostra llengua siga la llengua de la litúrgia dels cristians del País Valencià.
