Com cada any, el 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat d´Expressió, ens recorda als i les periodistes que no tot funciona com hauria de fer-ho al voltant d´aquest dret que, es suposa, tenim els i les professionals de la informació. No sols per entrebancs com la nefasta llei Mordassa, sinó també per les condicions laborals de la professió que, lluny de millorar, empitjoren i provoquen la més maleïda de les censures: l´autocensura.
És cert que, mirant enrere, l´exercici del periodisme viu temps de més llibertat a l´hora de contar històries. Però també és cert que encara no és una llibertat plena, la qual cosa ens porta a continuar commemorant este dia, el 3 de maig, com el Dia de la Llibertat d´Expressió. Per això, des de la Unió de Periodistes Valencians portem més de tres dècades fent bandera de la seua defensa i de la de la dignitat laboral dels i les periodistes valencianes.
Parlem d´un dret fonamental, arreplegat a l´article 20 de la Constitució, a l´article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l´article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Un dret que, malgrat ser fonamental, de tant en tant té voladures controlades com la ja esmentada llei Mordassa. Precisament l´últim informe de Reporters Sense Fronteres (RSF) sobre la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa assenyala que la llei Mordassa està restringint els drets dels i les periodistes, perquè «les democràcies hiperconnectades posen més atenció en la seua imatge que en els seus principis fonamentals, on s´inclou el dret a cobrir les informacions lliurement». Ahí queda.
Però malauradament, la llei Mordassa no és l´única voladura controlada de la llibertat d´expressió en estos dies. La modificació de la Llei d´Enjutjament Criminal, feta per casualitat quan els casos de corrupció començaven a surar en la política; o la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que emparava la Justícia Universal i que va fer que el jutge del cas Couso tancara la investigació i el cas, perquè eixa reforma fa impossible perseguir el crim de guerra contra el càmera de Tele5. Una reforma que, a més a més, deixa en el més absolut abandonament als i les reporteres que desenvolupen la seua tasca informativa en l´estranger.
I més recentment, estem assistint a la persecució del jutge Arturo Zamarriego al diari El Mundo per publicar informació sobre el frau fiscal al futbol, el Football Leaks, acusant al president del grup editorial, al director i a tres redactors de desobediència i revelació de secrets (?). Una altra de les voladures controlades a la llibertat d´expressió.
Segur que hi ha més exemples, més casos? El que està clar és que el valor del periodisme està en allò que conta, no en allò que calla. En la llibertat d´expressió. I la funció social del periodisme i dels i les seues professionals és buscar, contrastar, contar, informar i, així, fer a la ciutadania lliure. Perquè la informació és poder, un poder que sempre hi ha qui vol controlar sota el parany de lleis, jutges i més herbes.
Per això, per a la Unió de Periodistes Valencians la defensa de la llibertat d'expressió és imprescindible, i mentre continue esta dèria de rebentar-la, ens mantindrem ferms en la seua exigència davant qui vullga dinamitar-la.
