Enmig del fragor de la batalla legal educativa que ha propiciat el departament del conseller Vicent Marzá per la seua inflexibilitat i sectarisme, on pràcticament ho té recorregut tot (plurilingüisme, concerts singulars, arreglament escolar, aules d´infantil...) i concentra la mitat de les queixes tramitades davant del Síndic, se´ls ocorre ara organitzar un viatge, pagat amb els diners de tots, res més ni menys que a Finlàndia. L´excusa es els excel·lents resultats d´este país en les proves PISA, per les seues sigles en anglés (Programme for International Student Assessment) .
Però és que fa falta que vaja tota una delegació pública encapçalada pel president Ximo Puig per a formalitzar un simple intercanvi de professors a partir de l´Erasmus plus? Resulta tot un despropòsit, majorment quan sents la justificació de les raons que han justificat eixe viatge internacional dels membres del Consell.
Els haurem de recordar que sí, que els col·legis allí són majoritàriament públics, però no la forma d´accés dels seus docents, caracteritzat per ser excel·lents estudiants que han de superar una altíssima barrera de tall per a accedir als seus estudis docents. A més d´una formació de postgrau verdaderament completa, molt diferent de la que s´ha generalitzat a Espanya i que únicament servix per a llançar egressats al mercat laboral sense cap futur donada la massificació de tals estudis. O és que pensa canviar el conseller d´Educació el procés de selecció del profesorat?; quelcom que evidentment escapa a les seues competències. Li recordaría l´exigent del procés de selecció en el dit país, a diferència del llarg procés d´interinitat que han de protagonitzar els nostres acabats de llicenciar. Conec gent que s´ha jubilat sense plaça fixa, després d´anar empalmant interinitats per tota la geografia valenciana.
Però no serà només això, també ho és l´estabilitat de l´educació educativa, que no canvia amb el govern de torn, ni és boicotejada des de dins per ningú com ha fet Marzá i el seu partit des que va assumir la seua responsabilitat. El que tant parla de pacte, hauria de reconéixer, com altres forces polítiques, que la legislació educativa no pot ser monopoli d´un partit com creuen qui únicament accepten les lleis que porten el seu segell ideològic. Portem més de set lleis educatives, des de la Llei General Educativa fins a la Lomqe i en els dos únics casos que els projectes han sigut impulsats pels governs populars han rebut la confrontació per resposta. Veurem que passa amb el pacte educatiu brindat des del Govern de la nació.
Finalment, està la qüestió de la llibertat d´elecció de centre. Un aspecte capital de l´opció finlandesa però que pareix no agradar res al conseller Marzá i per això ha eliminat molts dels concerts singulars que venien disfrutant amb tot dret les famílies. I no sols això, pretén dir-los en quina llengua vehicular han d´estudiar els seus fills, a més de fomentar el seu adoctrinament LGTB.
Liberal, la qual cosa entenem per liberal, no pareix el conseller, com tampoc respectuós amb els drets i llibertats dels valencians. Qui diria que va ser mestre de religió abans d´ocupar la més alta responsabilitat en l´educació valenciana? Esta reflexió em porta a preguntar-me novament què fan el president i el conseller en Finlàndia quan la seua primavera valenciana està en les antípodes del dit model.
