Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar: en un dinar de Nadal, parlava amb un company de la necessitat de recuperar la màgia dels Reis Mags i de no perdre mai l´esperit dels xiquets que s´il·lusionen fàcilment. Es per això que, en la tardor de la meua vida, he decidit tornar a escriure-vos.
En primer lloc, us vull agrair totes les nits de somnis que em donàreu en les quals innocència, regals i emocions es confonien. Comence a escriure la carta i em venen a la memòria records de la vesprada del 5 de gener. Anualment, acompanyat de mon pare, anava a la Cavalcada de Reis. Pel camí recorríem els carrers cèntrics de València: la curiosa plaça del Negret, l´estret carrer de Calatrava, la renaixentista plaça del doctor Collado, la bigarrada plaça del Mercat i arribàvem al carrer de Sant Vicent per on passàveu. Procuràvem buscar un lloc on us poguérem veure de prop sense encaixades. M´encisaven els camells, els ramats d´ovelles, els personatges disfressats, el camió roig de bombers amb les escales, els municipals muntats a cavall i per fi les majestuoses carrosses reials tirades per tractors des d´on saludàveu als xiquets que us miraven amb ulls plens de màgia.
Després de la Cavalcada tornàvem a casa. El fred era matisat per l´abric, els guants, la bufanda i el nerviosisme. Tornàvem sempre, enmig del tràfec de persones, per la plaça de la Reina, el carrer del Miquelet, la plaça de la Verge i el carrer de Navellos. Tot el món caminava carregat amb paquets, anant amunt i avall. Evidentment es tractava de reis disfressats de persones normals que, amb molt d´esforç, volien oferir als seus fills el millor que podien encara que sacrificaren altres coses.
En esta carta no us demanaré un Scalextric, una BH o una pilota de futbol com feia de menut. Ara m´agradaria que portàreu seny a una societat que, tot i que no s´haja portat bé, el necessita a cabassos. També seria bo que la nit de reixos ens deixàreu polítics dialogants capaços de negociar i facilitar consensos duradors en benefici col·lectiu.
Per altra banda m´encantaria que duguéreu molts llibres perquè amb la vostra màgia cresca l´interès per llegir i somniar. Intenteu repartir tones de cultura i així elevarem l´índex cultural que evitarà que venedors de fum campen a plaer. Educació i cultura són enemigues de dictadures i nacionalismes excloents. Podríeu fer-nos arribar ulleres per veure les coses des de perspectives diferents. Optimisme i treball serien molt ben rebuts.
Majestats, espere que no us oblideu dels valencians. Podríeu deixar-nos ganes de parlar i aprendre valencià ja que molts estan obsessionats per la llengua d´un país que ni tan sols vol ser europeu. Vindria molt bé un poc d´interès per mantenir-nos cohesionats amb il·lusió de gaudir amb un projecte comú.
Especialment a Baltasar li demane polítiques migratòries efectives. Esdevindria un meravellós regal l´erradicació del masclisme, massa present en la nostra moderna societat. Finalment volia demanar-vos, si ho considereu oportú, un visat per poder entrar en el Regne de la Utopia. Ací els éssers humans viuen en un món sense discriminacions racials ni de cap mena. Campen lliurement les idees, les creences i les llengües diferents. Les fronteres queden diluïdes i la fraternitat és la nota dominant.
M´acomiade i desitge que la vostra màgia es faça realitat en tots els llars.
PD. Em gitaré prompte i posaré al balcó creïlles per tal que els camells s´alimenten i pugueu continuar donant felicitat als xiquets.
