08 de marzo de 2018
08.03.2018

Dones al sector agrari

08.03.2018 | 04:15
Dones al sector agrari

A la meua filla Anna, igual entre els iguals

La meua mare va treballar en el camp durant tota la seua vida laboral. Com milers de treballadores, va compatibilitzar la seua vida familiar amb esgotadores jornades de treball, en condicions que, en els anys 80 i 90 del segle passat amb prou faenes comptaven amb drets recognoscibles de prestacions, de descans i per descomptat, de seguretat en el treball. Llavors, com a moltes vegades ocorre ara, la dona era valorada com a excel·lent mà d'obra barata: i parlem de treballs en hivernacles a temperatures extremes o tasques de recol·lecció durant hores al final de les quals l'esgotament físic era indescriptible. A més, aquell treball era percebut com una "ajuda" al jornal del marit. La dona sempre va ser valorada com un agent econòmic de segona categoria. Si en tota activitat retribuïda sempre ho han tingut difícil, en el sector agrari encara més.
És evident que en l'actualitat la situació ha canviat bastant: ja fa temps que les dones ocupen el seu lloc en tots els àmbits de responsabilitat del món agrari de la Comunitat Valenciana: Veiem a dones treballant amb la màxima eficàcia en la Conselleria, en les ATRIA´s-ADV de les Cooperatives, en els Departaments de les diferents Universitats o dirigint empreses agràries.

Malgrat això, està molt lluny encara el poder afirmar que el sector agrari valencià està obert a la "mirada femenina" que tant necessiten tots els sectors econòmics. Durant 2016, la distribució de les ajudes directes en la Comunitat Valenciana va reflectir que solament el 38´1% persones perceptores totals són dones i que, entre les de menys de 40 anys, el percentatge de dones cau a un 30,5%. També en el sector agrari és molt difícil ser dona i jove.

En el mateix període les ajudes al Desenvolupament Rural únicament van anar a parar a dones el 31,06% de les ajudes sol·licitades, la qual cosa fa més palesa la dificultat de dedicació de les dones quan es tracta de projectes econòmics que requereixen de pro-activitat, i que, sens dubte, és atribuïble a factors socials, de tradició i d'inèrcies de discriminació cap al col·lectiu femení.

Reprenent el fil discursiu, el vertader treball està per fer com ara l'accés real al teixit social agrari: a les Organitzacions Professionals Agràries, a pesar que a la que pertany em consta que està treballant en aquesta línia, al cooperativisme o a les diferents associacions (juntes de comunitats de regants o denominacions d'origen per exemple).

I és que davant els grans reptes de l'agricultura valenciana, la mirada femenina aportaria determinació, compromís i eficiència. La determinació que requereix el problema de la sequera i el canvi climàtic; la complexitat de la reforma de la PAC i la flexibilitat per a integrar al sector agrari al costat d'altres sectors com la indústria o el sector serveis.

Desenes d'estudis científics demostren que moltes accions exercides per dones en igualtat de condicions, optimitzen els resultats desitjats (millora de la productivitat, estalvi de costos, major eficiència en els processos?) i sobretot "obrir l'ull femení" (Nuria Chinchilla, Centre Internacional Treball i Família ICWF) significa quasi sempre, trencar la rigidesa que els lideratges tradicionals atribueixen als homes i que impedeixen arribar a Pactes, consensos i superació de crisi. Solament una anotació, l'economista Bina Aarwal va demostrar en estudis de més de 40 anys que en l'Índia en igualtat de condicions, les llauradores són entre un 20% i un 30% més productives que els homes, la qual cosa va obligar entre altres coses a canviar les lleis d'accés a les herències de les terres.

Per a acabar: existeix un reconeixement generalitzat a la necessitat de major implicació de la dona en el teixit econòmic. Existeixen evidències de les millores que açò suposaria. Ara necessitem un consens social per a aconseguir-ho. La discriminació positiva en la percepció d'ajudes és encara avui necessària, però a mitjà termini han de ser substituïdes per que siguen els mèrits individuals, independentment del gènere, els que ens situen en un lloc o un altre. Per a això, almenys en el sector agrari, una professionalització de tots els actors produiria un "efecte arrossegament" en la incorporació de la dones als llocs de presa de decisions. Un canvi cultural necessari, per exemple, en la distribució dels horaris i en la necessària tecnificació també ajudaria.

Sense referir-nos per obvi, que és just reconèixer, la igualtat entre totes les persones és necessari afrontar urgentment la incorporació total de les dones al sector agrari valencià per a afrontar amb garanties els grans reptes que tenim en aquest segle XXI.

Llorenç Capsí. Membre de LA UNIÓ de Llauradors.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook