Fa molt poc del quart aniversari de les darreres eleccions europees. Durant aquella campanya electoral, representants de les principals associacions agràries del nostre país em vam demanar que, si aconseguíem entrar al Parlament Europeu, férem el possible per formar part de la Comissió d´Agricultura. Volien tenir alguna persona a la qual adreçar-se si necessitaven informació o si calia -que cal, i molt- defensar els seus interessos. Ens vam comprometre i, una vegada a la cambra europea vaig treballar com vaig saber per entrar a la preuada comissió d´agricultura. Ho vaig aconseguir i des d´aquell moment m´esforce per mantenir relacions bones i constants amb el sector agrícola i ramader valencià. Seria presumptuós i irresponsable per la meua part no fer-ho, perquè no vinc del sector i en un món tan complex com la política agrícola europea, són ells, els primers interessats, els que realment saben què hem de demanar. El meu paper és el de lluitar en el seu nom i intentar obrir totes les portes possibles a les seues reivindicacions. Amb aquesta col·laboració hem treballat en dossiers complexos, que s´ocupen de qüestions crucials per a la nostra agricultura, com la prevenció de plagues, els acords comercials amb tercers països, la PAC post 2020, o la proposta de reglament per a evitar els abusos en la cadena de comercialització.

La situació de la nostra agricultura és critica i això implica necessàriament un impacte molt negatiu sobre el món rural que en depèn de forma prioritària. La causa és ben coneguda: els agricultors i ramaders no poden assegurar unes bones rendes pel seu treball i es veuen obligats a abandonar terres i cultius. Les raons d´aquesta pèrdua de poder adquisitiu són complexes però n´hi ha dos fonamentals: la competència deslleial dels productes importats de països externs a la UE i produïts amb estàndards socials, sanitaris i ambientals que ací serien il·legals, i la pressió dels grans comercialitzadors, que forcen preus de misèria per als productors. Si no canvien aquestes condicions, hi ha molt poc a fer.

El món rural necessita una política estratègica i econòmica prioritària i urgent. Les condicions han canviat: ja no pot viure només de l´agricultura i la ramaderia; però tampoc no pot viure sense elles, que són la base de la gestió del territori. Un parc temàtic de cap de setmana per a urbanites aficionats a la bicicleta, l´excursionisme o la cacera, no és un món rural viu i implica necessàriament un territori abandonat i fora de control davant de plagues o incendis. La situació és, repetesc, molt greu, i em fa l´efecte que la societat no n´és conscient del que ens juguem. Amb els amics de la Chunta Aragonesista, companys de coalició, hem elaborat i presentat a la Comissió Europea un pla estratègic de mesures molt concretes per lluitar contra la despoblació, que passa prioritàriament per fer de nou rendible l´activitat tradicional de les zones rurals: la gestió agrícola i ramadera del camp. Les dades, però, són esfereïdores: només un de cada nou agricultors del sud d´Europa és menor de 55 anys... en dos generacions podem donar el camp per perdut.

Per tot això, qualsevol manifestació en suport del món rural està més que justificada; com ho estava igualment -o més- fa cinc, deu o quinze anys... I també per tot això, per la gravetat i la importància del tema, resulta molt frívol unir les demandes del món rural a les de caçadors o aficionats als bous. Les fotografies de la manifestació de la setmana passada a València, amb partits d´extrema dreta, criadors de galls de baralla o xiquets que portaven una escopeta al muscle, donen una imatge falsa i ridícula de les demandes del món rural, i resulten totalment contraproduents. Si és això el que projectem a la Unió Europea, no tenim res a fer. No sols s´ha perdut una bona oportunitat de conscienciar la població -que en general només pensa en el món rural com en un decorat- sinó que s´ha fet un pas enrere. No dubte de les bones intencions de les organitzacions agràries que van participar però és la meua responsabilitat advertir que amb imatges com la que es va projectar el passat dissabte a València la Comissió Europea, que ja ens fa molt poc de cas, encara ens farà menys. No, el món rural no es mereixia això.