Des de fa més de 30 anys, els exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià han passat a ser un referent de moltes generacions que han pretés tindre reconeguda la titulació de valencià. En este temps, el principal titular que generava la notícia estava vinculat a l´augment creixent de les matriculacions. Però enguany els mitjans de comunicació en general, i una part de les persones matriculades, han fet que la dificultat i la forma de realitzar la prova hagen siguen capçalera d´articles. Davant eixa nova realitat, és important fer-ne una reflexió que ajude a posar la polèmica en el context adequat.
En primer lloc, cal dir que la renovació introduïda enguany pel que fa a les titulacions i el tipus de proves és positiva i necessària. El títol oficial de valencià ha passat a estar millor situat en el marc europeu de les llengües. A més, la transformació dels exàmens i la nova preparació del personal examinador són una garantia que asseguren un major reconeixement del valencià dins l´estudi oficial de les llengües.
No obstant això, alguna cosa ha passat perquè eixa lectura positiva s´haja transformat en un aspecte polèmic. No es recorda en la història d´eixa prova una protesta tan destacada. Costa d´entendre, a banda que estiga justificada o no l´actitud, que uns altres anys no haja esclatat eixa reacció. Sense anar més lluny, la convocatòria de juny del 2017 va tindre una gran dificultat. El destacat augment de les persones no aprovades així ho demostrà. Tanmateix no va sorgir un moviment de repulsa com el d´enguany. Potser s´hagen unit ara uns altres interessos, no estrictament lingüístics, que han impulsat la protesta.
Però, a banda d´eixa realitat que no s´entén, cal també tindre en compte que hi ha hagut alguns aspectes millorables. Per exemple, l´excessiva tardança a traure a la llum el calendari dels exàmens en el qual s´ha reduït cada nivell a una convocatòria anual. L´alumnat dels cursos d´adults i altres centres estaven preparant-se per a La tradicional prova de juny del C2 i de sobte van vore com les seues expectatives es traslladaven fins al mes d´octubre. Un altre element a considerar´és la incertesa de quan han d´eixir els resultats. Es deia que en el mes de juliol. Es comentava que la nota de la primera part es trauria abans de realitzar-se la segona part. Independentment del que es decidisca, no s´entén que Conselleria avance que el nombre de persones aprovades en la primera part de la convocatòria haja augmentat i que les persones examinades desconeguen la seua nota.
Un tercer aspecte per a estudiar, encara que siga de manera paral·lela, és el model lingüístic aplicat. Són del tot respectables els criteris emprats però caldria plantejar-se, almenys com a reflexió, si la JQCV ha de tindre en compte les pautes marcades des de la Direcció General o les recomanades per la màxima entitat oficial reconeguda, és a dir per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, una lectura de l´últim llibre publicat per l´acadèmic i professor Abelard Saragossà ajudarà a fer-ne una reflexió més il·lustrada i racional.
En definitiva, els exàmens de la JQCV enguany han sigut notícia amb uns titulars que en res ajuden a una major consideració de la nostra llengua. No es pot centralitzar tota la responsabilitat en l´organisme públic. Tanmateix per al pròxim any és necessari la introducció de canvis per a evitar que ningú provoque titulars de premsa que no es mereix una entitat de tanta solidesa com és la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià. El nou bon camí està traçat però cal aplicar encara les millores necessàries per a fer-lo més intens i fructífer. De segur que així serà
