Amb l´estrena de la democràcia passarem per la "guerra dels cartells", veníem d´ una negra etapa en la qual les pintades eren la manifestació de l´oposició a un sistema dictatorial, o siga, una de escasses formes de ver visibles les idees. Amb la democràcia, ens llançarem a ocupar les parets amb profusió de cartells, en prou ocasions amb el disgust dels usuaris dels edificis o embrutant els murs d´edificis històrics o monuments. Sovint, com que totes les opcions volien fer la seua penjada, tant prompte deixaves els cartells pegats venia altra gent i col·locava els seus damunts els teus. Calia vigilar, i no mancaren incidents i algun que altre colp.
Poc a poc l´efectivitat de tants cartells es va anar manifestant poc efectiva, a hores d´ara les penjades son més aviat simbòliques. D´ aquella experiència,però, es deduí la conveniència de tindre en compte la tolerància entre competidors i un major respecte a l´estètica urbana i el patrimoni històric.
Ara, amb ocasió del " procés", amb l´augment de tensió al voltant dels símbols, surt de nou el tema de com administrar la llibertat d´expressió i, sobre tot, com fer compatibles posicions tan antagòniques com son el patriotisme espanyolista i el catalanista. Els llaços grocs, una cosa tan elemental i simple, sols una forma i un color, generen passió i alguns conflictes.
He escoltat a la Ministra, la qual s´ ha limitat a dir que al seu parer ni col·locar-los ni llevar-los poden ser considerats delicte, òbviament des del punt de vista penal segurament és així. Al meu parer,però, el problema no és eixe, d´ un costat, davant de l´existència d´un empresonats hi ha un sector de la societat que vol expressar la seua solidaritat, amb un símbol, un llaç. Hi ha altres ciutadans que volen manifestar que estan en contra, opció igualment legitima. Lo raonable seria que uns i altres digueren la seua, respectant algunes pautes, com serien evitar cartells que puguen implicar problemes per exemple a la seguretat vial. El problema surt quan alguns arranquen els símbols dels altres, com quan arrancaven els nostres cartells en moments passats.
Estem,doncs, davant un simple problema de tolerància i intolerància,i no en una qüestió a resoldre mitjançant el codi penal, o l´acció policial. Aleshores,com resoldre el conflicte?: descartant-ne la repressió en un o altre sentit. Es sol argumentar per part del soberanisme la llibertat d´expressió, en contra es sol apel·lar a la il·legalitat constitucional del independentisme, oblidant, com en aquest darrer cas, aspirar a eixe fi, com idea, en si no hi és il·legal, al igual que no ho es aspirar a la república universal, o a la tercera espanyola.
