Es parla de fer una Xarxa Verda per connectar tots els nostres pobles amb carrils/camins per a bicis i vianants, i potser açò li semble un capritx a algú però és una necessitat urgent perquè els autos, per molt que els publiciten bonics i desitjables, són ja el principal problema de les nostres ciutats: destrossen l´entorn, furten l´espai, maten i ferixen amb els accidents, maten i fan emmalaltir encara més amb la seua contaminació i, sobretot, generen calfament climàtic perquè els gasos d´efecte hivernacle que llancen a l´atmosfera fan pujar les temperatures acceleradament.

A la gent se la pot enganyar fàcilment, com fa la publicitat comercial i política, però als equilibris naturals és impossible enganyar-los i continuar emetent més gasos hivernacle forçosament pujarà més les temperatures i multiplicarà els indesitjables efectes que estem patint ja: ones de calor, noves plagues, més sequeres i incendis, elevació del mar, pèrdua de terres, salinització, desertificació... Amb el risc de desembocar en una retroalimentació irreversible que convertisca el planeta en un forn inhabitable, com expliquen els científics en la prestigiosa revista PNAS.

I ací el sector que més gasos hivernacle emet és el del transport, per tant necessitem urgentment canviar aquest model insostenible si no volem convertir la Comunitat Valenciana en un desert tòrrid, perquè a més som la zona europea amb major risc de desertificació. I no tenim molts anys per canviar, no podem esperar fins l´any 2100, ni al 2050, hem d´actuar ja, ara que encara podem.

Respecte als diners, declarar ciutats 30 o zones de bici-vianants no costa un cèntim, sols trencar la inèrcia. I la Xarxa Verda costarà una ínfima part del que ha costat la Xarxa Negra d´autopistes, autovies, carreteres, AVE i aeroports que satura el nostre territori, a més poden aprofitar molts camins rurals existents com trams de cost zero. La Generalitat i el Govern tenen centenars i milers de milions d´euros, sols han de canviar les prioritats i transvasar els pressupostos de les infraestructures automobilístiques a alternatives com la Xarxa Verda, afegint bones campanyes informatives perquè els ciutadans coneguen el fons del problema i es consciencien sobre la urgència de les solucions.

Hi ha moltes referències europees, països que no tenen tants aeroports ni AVEs com Espanya però sí una xarxa de carrils i camins que unixen pràcticament tots els seus municipis. Alemanya inclús vol fer el transport públic gratuït en cinc ciutats per reduir la insuportable plaga dels automòbils. Doncs ací hem d´actuar també, ja hi ha prou de rescatar autopistes i regalar milions a constructores i corruptes, és hora d´invertir en sostenibilitat.

I, precisament per reflexionar i actuar, el 22 de setembre es celebra el Dia Mundial Sense Cotxe, prova almenys eixe dia a deixar l´automòbil i suma´t a les activitats organitzades en la teua ciutat. Perquè les ciutats siguen per a les persones, per l´aire net i perquè el clima no es calfe més!