Just ara s´han complert deu anys de l´inici de la crisis econòmica que, de nou, ho va canviar tot. A l´Estat espanyol ens va costar fins i tot una reforma constitucional que va marcar un abans i un després en la nostra encara jove democràcia. El 27 de setembre de l´any 2011 es publicava al BOE la modificació de l´article 135 de la Constitució que va entrar en vigor de forma immediata, menys una part que ho farà al 2020.
En aquell moment no sols és va canviar el text de la Constitució, també és va canviar la forma d´entendre la democràcia. I no vaig a entrar a discutir si una democràcia participativa es millor que una representativa que és en la que visquem, malgrat que sí que ho pense. El que vull dir hui es que en aquell maleït moment es va canviar el propi sentit intrínsec de la democràcia. I m´explique.
Amb aquella modificació de la Constitució, els dos grans partits, PSOE i PP, van decidir que el sentit de la democràcia com a valor polític suprem fora substituït pel concepte de democràcia estructural, on foren els mercats qui marcaren els límits d´eixe sistema polític. Així, varen aconseguir que el capitalisme fora encara més feroç a costa del sofriment de milions de persones que encara estem patint les conseqüències d´aquella decisió.
Desnonaments de persones per part de bancs que havien estat rescatats amb diners públics, congelació de la llei de Dependència que hem de recordar que era una de les joies de la corona de l´últim Govern de Rodríguez Zapatero, congelació de sous i pràcticament de pensions, retalls a la sanitat i l´educació dels quals encara no ens hem recuperat, paralització i anul·lació del desenrotllament de lleis orgàniques com la de protecció integral contra la violència de gènere o la d´igualtat, les dos nefastes reformes laborals que varen fer els dos governs i que encara patim la gent treballadora, foren les senyes d´identitat de l´últim govern de Zapatero i del primer govern de Rajoy que va guanyar les eleccions del 2011 amb una majoria absoluta com podrem recordar.
Tot allò que és va fer en nom de la sacrosanta crisis, va degradar la nostra democràcia i la va ficar als peus dels mercats que, des d´aleshores, són els que marquen el grau d´endeutament i per tant la possibilitat o no, d´invertir en polítiques públiques que aporten major benestar a la ciutadania.
Si l´origen de la paraula democràcia prové del grec i vol dir «poder del poble» ara, amb el seu caràcter estructural això s´ha perdut, perquè el poble hem eixit perdent de totes, totes. Ara les persones ja no comptem a l´hora de dissenyar les estratègies que marcaran les polítiques dels pròxims anys. Ara són les grans corporacions empresarials, les grans multinacionals i els grans bancs les que marquen eixes polítiques. Alguna gent varem aplegar a creure que una democràcia real era possible. Ara ja hem aprés que l´única forma de democràcia on ens ha abocat el capitalisme polític i econòmic ha estat a esta democràcia que els solventa a ells els problemes i ens els genera a la ciutadania en general.
