Les dues vessants del problema econòmic estructural que pateix el País Valencià són el deficient finançament públic i l´insostenible model econòmic actual. La vessant del problema més oblidada i amagada, de la qual poc es parla i menys es discuteix, és el canvi del model econòmic del País Valencià i sols depèn de la voluntat del Govern valencià. Tots els indicadors econòmics desprès de la crisi financera i econòmica indiquen la necessitat urgent d´aquest canvi. Amb dades de 2017, el PIB per càpita valencià té un índex 12 punts inferior a l´índex estatal. Les taxes d´activitat han caigut del 61,1 % al 59,5 % i les taxes d´ocupació ho han fet del 54,9 % al 42,9 %. Però l´empitjorament més gran s´ha produït en les taxes d´atur, que han pujat del 8,8 % al 28,1 %, 12 punts d´augment i sempre entre 2 i 3 dècimes per damunt de la mitjana de l´Estat. Les taxes d´atur juvenil varen arribar fins al 56,7 %. El percentatge de persones pobres al País Valencià s´ha incrementat en vora 10 punts fins a arribar prop del 30 % de la població. Les altes taxes de temporalitat i treball a temps parcial són altres indicadors de que el model econòmic no és l´adient ni és sostenible.
Des de diverses tribunes, Decidim Economia ja hi havia demanat aquest canvi amb una sèrie de premisses: 1) apoderament polític i social del País Valencià per a deixar de ser una titella dels mercats i del Govern central; 2) canvi d´estratègia i d´actitud estratègica de les empreses i els empresaris valencians, basat en la millora de la qualificació i professionalització de les persones i en la capitalització humana i social de les organitzacions; 3) implantació d´un nou sistema d´innovació, econòmica-tecnològica i social, que afavorisca la consolidació d´un procés productiu basat en la millora de la qualitat i del disseny dels productes/serveis amb un major valor afegit; 4) potenciació i consolidació d´una estructura d´empreses socialment responsables inspirades en un model empresarial sostenible que pot tindre com a punt de partida els principis i valors del model de l´Economia del Bé Comú; i 5) potenciació i consolidació d´un sistema bancari valencià al servei del finançament de les xicotetes i mitjanes empreses i dels emprenedors i emprenedores.
Al nostre parer, no hi ha cap voluntat política d´assumir aquest repte, malgrat les declaracions d´intencions i les elaboracions d´un Document de Bases i Elements Orientadors per a la Transformació del Model Econòmic de la Comunitat Valenciana en abril de 2016 i d´un Pla d´acció per a la transformació del Model Econòmic Valencià 2027 en juliol de 2018, que assumeixen quasi la totalitat de les nostres propostes. La bicefàlia a l´hora d´assumir aquest canvi de model depenent de dos conselleries, Hisenda i Economia, sustentades cadascuna per un partit diferent del Pacte del Botànic, i els tres anys llargs per a dissenyar una proposta sobre paper amb cap mesura pressa per al canvi de model, no fa més que amagar una falta de voluntat i de coordinació. La realitat de la política activa de les conselleries torna a caure en el model insostenible social i ecològicament que ens ha portat aquesta situació: la potenciació dels sectors de la construcció i el turisme massiu, que ens han portat a l´estacionalitat, la precarització i la insostenibilitat econòmica i ecològica. Només cal veure alguns exemples de les últimes propostes que s´han fet des de instàncies d´aquests partits: el nou intent d´implantar l´antic pla de Puerto Mediterráneo en Paterna i les immenses torres projectades en el PAI de la Fórmula 1 de València, així com el foment actiu del turisme massiu des de les instàncies de l´Agència Valenciana de Turisme.
Sols un nou model econòmic valencià ens permetrà desenvolupar-nos de manera sostenible mitjançant un sistema econòmic sòlid, estable i equilibrat que evite les desigualtats.
Signen també Vanessa Campos, Juanjo Giner, Joan Ramon Sanchis, J. Javier Navarro i Xavier Tarazona.
