El Parlament de Catalunya reprova Felipe VI, advoca per abolir la monarquia i els partits cortesans se´n pugen per la paret. Com al conte de Christian Andersen, el rei va despullat (de democràcia) i la cort lloa el vestit invisible del rei. En lloc d´amenaçar amb «mesures legals» contra un Parlament que interpreta la voluntat majoritària del poble, per què no convoquen un referèndum sobre monarquia o república? Formule la pregunta com una llicència retòrica perquè el règim del 78 sap -com Adolfo Suárez 40 anys enrere- què n´opina la ciutadania. En fa ironia Gerardo Tecé: «En 1978 no es va preguntar per la Monarquia perquè hagués sortit que no, i ara no es pregunta perquè ja es va preguntar en el seu moment».

L´aleteig d´una papallona a l´Amazones pot provocar, amb el temps, una tempesta al Japó. Allò que el meteoròleg Edward Lorenz batejara amb el nom efecte papallona, per explicar com una pertorbació de xicoteta escala podia derivar en una gran turbulència, serveix per il·lustrar com una mobilització republicana nascuda a Catalunya pot anar agafant cos fins canviar el curs de la història a Espanya. El dret a decidir com a causa instrumental que deriva en un moviment sobiranista fins contagiar de republicanisme la resta de l´Estat. S´aturarà en algun moment?, preguntava una amiga argentina. I jo en feia un símil amb allò que els seus compatriotes denominen efecte Perito Moreno: un cop comença a trencar-se la glacera, ja no la para ni Déu.

Diu el delegat del Govern espanyol -a sa casa el coneixen- que reprovar el rei és «inacceptable». Més o menys inacceptable que declarar-se republicà i llepar-li les gònades a l´hereu de Felipe V? Perquè és el que fan dirigents del seu partit, que l´aplaudeixen com a micos i li canten Venite Adoremus. Són republicans, diuen; en la intimitat, com José María Aznar amb el català. Sabíem que el rei era inviolable i inimputable. Ara sabem també que és irreprovable. I encara s´estranyen que els catalans vulguen fugir d´aquesta Espanya medieval!