13 de febrero de 2019
13.02.2019
Perquè em dóna la gana

Llenguatges polítics

13.02.2019 | 20:42
Llenguatges polítics

Els llenguatges, tots, ens aprofiten per a comunicar-nos i per a transmetre idees, pensaments, emocions, etc. Una de les primeres accions que és fan quan hi ha un descobriment és ficar-li nom, perquè allò que no s'anomena, no existeix. Eixe és un dels motius pels quals des del feminisme exigeix un ús inclusiu dels llenguatges que facen visibles també a les dones i a les xiquetes.

Doncs en aquest moment de gran debat polític l'ús del llenguatge està derivant cap a un llenguatge bèl·lic, violent i groller que porta, de manera implícita, la por. Els tres partits de la dreta estan utilitzant un llenguatge agressiu, barroer, bel·licista que transmet que quan ells no estan governant, el caos s'apropia de les institucions i que l'Estat Espanyol camina cap al desastre més absolut. Eixa visió patrimonialista del que significa governar, els porta a demanar la dimissió de l'actual govern i a convocar noves eleccions generals perquè creuen que les poden guanyar.

Els nacionalismes poden ser perillosos i hem de recordar que el nacionalisme espanyol ja ens va portar un cop d'estat i una guerra civil que va deixar més d'un milió de persones mortes, centenars de milers d'expatriades, i quasi quaranta anys d'una dictadura ferotge. Ara, els descendents dels que donaven cobertura al règim del dictador, els nostàlgics d'aquell règim repressor, tornen a utilitzar aquell llenguatge terrible per a recuperar espai polític però dins d'una democràcia parlamentària. Sempre he pensat que en política la millor arma era el diàleg pausat, tranquil i assossegat per a buscar punts d'enteniment i poder, d'eixa manera, solucionar els problemes existents.

Els murs que generen la forma d'expressar-se que hem escoltat als últims dies i setmanes no afavoreixen gens mi mica, l'enteniment entre les diverses opcions polítiques i s'està generant massa soroll per poder escoltar cap proposta encaminada a resoldre els diferents i greus conflictes que tenim damunt la taula. I la por no és cap bona companya de cara a un any electoral, perquè eixa por que està generant Casado i les seues mentires i insults, quan el silenci torne, se li pot tornar en contra. I de fet, alguna gent del seu partit ja és fica les mans al cap (en privat, això sí) en escoltar-li algunes grolleries i mentides.

Trobe a faltar més seny i em sobra molta testosterona en aquestos moments on sembla que els tres líders de la dreta espanyola estiguen veient qui pot més que l'altre, fent una important demostració de pobra visió política. A la política s'està per a solucionar problemes, no per crear-ne més i més grossos. I portar les emocions a l'espai polític, sobretot quan eixes emocions són bel·licistes, és molt perillós.
I ho és perquè demostren poca visió per a la solució democràtica dels problemes. I si hi ha poca democràcia estem parlant d'imposicions i ja tenim experiència en que ens imposen normes i formes de viure. Sols espere i dessitge que el soroll deixe pas al seny i les solucions siguen, sols, polítiques, democràtiques i sensates.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook