El 1413 sant Vicent Ferrer va passar uns mesos a València, i una de les prèdiques que feu va estar dedicada a sant Jordi, que per aquell temps era el patró de la ciutat i del regne sencer -com ho era i ho és encara d'Aragó i de Catalunya. La corporació municipal pagà a «Genís Clot, fuster, set lliures, XIIII sous, IIII diners reals, les quals de manament nostre ha despeses en bastir de fusta un cadafal en la plaça de la Seu, en lo qual féu solemne sermó lo molt reverent e honorable mestre Vicent Ferrer, lo jorn del benaventurat sant Jordi proppassat». Però, a més, d'aquell dia sabem que «fon feta gran festa, traent la bandera de la dita ciutat ab la processó de la Seu a la sgleya del dit sant, tornant-la per la Seu a la sala, axí com és acostumat, les quals despeses són stades fetes axí en loguer de bigues, taules e altra fusta, jornals del dit Genís e d'altres qui li ajudaren, e en altres coses necessàries a fer e desfer lo cadafal sobredit».
Es buscava honorar a mestre Vicent, que devia ser vist com l'entronitzador del nou monarca i que havia servit correctament els desitjos de la part dominant de l'oligarquia ciutadana. Però, també, el dia de la festa i el tema del sermó ho requerien. Sant Jordi era el model de la cavalleria i, encara, patró del regne de València. Sant Vicent ho sabia i no s'està de donar consignes als cavallers, sobre com han de ser. La ciutat, com sempre, hauria fet una crida per festejar aquell dia i no va faltar qui va prendre nota de les paraules d'aquella prèdica, que han arribat fins a nosaltres i s'han editat contemporàniament diverses vegades. Però caldria dir alguna cosa més: un dels manuscrits que conserva la Crònica de Jaume I -el llibre fundacional dels valencians- conté també una vida del sant cavaller, el qual es trobava íntimament lligat a la conquesta jaumina, com és ben sabut.
Amb el temps, Vicent Ferrer va estar declarat sant pel papa Borja, Calixte III, el 1455, i els valencians, unes dècades més tard, decidiren declarar patró del regne de València -separant-se així dels pares i fundadors- el primer sant nascut en terres valencianes i cristianes, després de la vinguda del rei Conqueridor. Sant Vicent Ferrer va desplaçar sant Jordi: però, per les voltes que fa el món i perquè la festa dedicada al valencià es mou amb la Pasqua, alguns anys cauen juntes, com si l'un i l'altre no es volguessen separar. Aquest any, només estaran separats per uns dies, i esperem que entre l'un i l'altre no haja canviat massa el món.
