Per «experiència» entenem la circumstància de treure lliçons de fets del passat, la qual cosa ens habilita per actuar; doncs bé, a hores d’ara, venim observant a la vida pública la reproducció d’errors del passat. Òbviament, no ignore les coses positives o els avanços, el fet és, però, que constatem com, tant pel que fa a la ciutadania com als dirigents, hi ha manca de memòria.

Fa pocs anys va haver-hi una polèmica: té sentit parlar de dreta i esquerra ? Aleshores, una opció emergent com Podem que pretenia ser diferent, recorria a una definició o versió del antagonisme social, era simple hi havia «la gent» i «la casta», dins d’aquesta darrera s’incloïa al partit que ha estat majoritari, el PSOE, amb el qual ara es vol formar un govern. De nou,però, la realitat ha situat les coses al seu punt.

El subjectivisme es ve reproduint, sense reparar que una cosa és portar la pancarta, o situar-se al front d’ un moviment puntual, i altra ben diferent, poder captar de forma significativa el vot per governar o ser representant a les institucions. Tanmateix, i sense negar el paper de la mobilització, hem de reparar com en ocasions als si dels anomenats «moviments socials» pot haver-hi continguts que podem qualificar com «regressius» o discutibles.

Que dir del sorpasso, o de la confusió entre aliances i la pura i simple aritmètica? Pensem una mica, recordem les experiències d’aquesta etapa democràtica, hi trobarem experiències semblants. Uns i altres - parlem de l’esquerra- deguem recordar, i tenim prou referències o experiències. A casa nostra, la del valencianisme polític, tenim allò que ha passat amb Compromís, la qual cosa en portaria a recordar el seu precedent, el de la Unitat del Poble Valencià. Dins d’aquest mena de consideració, diguem-ne crítica i alhora constructiva, cal esmentar la permanent arrogància amb la qual s’aborda el problema dels acords per part del PSOE.

Restaria fer una referència a altre context històric, es tracta de la «qüestió catalana», puix, s’ha ignorat, o oblidat, com la via de la repressió, centrada al «procés», i la negativa a una eixida pactada,des de fa anys ha generat l’enfortiment del sentiment i la resistència al si d’una societat amb una llarga tradició de lluita pacífica, cas de Catalunya.

Esperem,dons, que les reflexions post electorals ens porten una mica de correcció o rectificació per part de l’esquerra plural existent.