Alguns, simplement, els molesta que es parle en valencià, son aquells que, generalment, mai usen una llengua, també oficial, al País Valencià. I el que es més greu, son gents nates a terres valencianes però amb un fort odi vers l'idioma de la seva terra, mesells als vents que arriben de Ponent, «quan el mal ve d'Almansa a tots alcança».Anys després encara estem pagant les conseqüències d'haver perdut la guerra contra les tropes borbòniques de Felip V.
Hem vist diversos atacs a la llengua, des de professionals de la medicina que es neguen a atendre pacients que els parlen en valencià fins a cambrers que no volen atendre qui es dirigeix a ells en l'idioma del país, tot passant per policies que imposen multes a qui es dirigeix a ells parlant una llengua oficial protegida per una llei aprovada per la Generalitat Valenciana. I no passa res. Tota aquesta colla de negadors del valencià solen ser ferms defensors de la, per ells, sacrosanta Constitució, però obliden que l'article 3 d'aquest text legal que tant els agrada refregar per la cara als demés diu «Les demès llengües espanyoles seran també oficials a les respectives CC.AA. d'acord amb els seus Estatuts». Ja veuen, estimats unionistes, que quan ens diuen «hable en español» estan demostrant un total desconeixement de la seua estimada Constitució que diu, clarament, que també les altres llengües de l'Estat son espanyoles. Molts dels defensors d'aquest text legal, totalment obsolet, parlen sense haver-ne llegit ni tan sols la portada, on, per cert, està la «gallina» franquista.
Ara, quan l'extrema dreta s'ha tret la mascara I, amb l'ajuda de la dreta extrema representada pel PP i C's, els atacs a la llengua comencen a arribar des de les institucions, com acaba de passar a l'Ajuntament del Campello on el «trillizos del trifachito», els escolanets de Casado, Rivera i Abascal han decidit que l'Ajuntament d'aquesta ciutat alacantina bandege el valencià en els seus escrits. Ja no s'amaguen, ja son aquí els enemics de la llengua, els que arrufen el nas quan escolten parlar en alguna de les llengües de l'Estat diferents al castellà. Al País Valencià ja els coneguem des de fa temps, van estar ocupant les institucions durant més de vint anys. I una de les seues armes era amagar el seu vertader objectiu: atracar el Pais disfressats de lladres de coll blanc, sota el paraigua de la defensa de la identitat valenciana. Les hostes del GAV i Unión Valenciana han estat substituïdes per PP,C's i VOX, junt amb els cadells del feixisme i els yomus, que cada 9 d'octubre eixen al carrers per armar aldarulls contra la democràcia emparats en la senyera valenciana.
Els «trillizos» han fet un viatge en el temps per arribar als dies de Carles III, aquell fill de Felip V, el primer Borbó espanyol, que el 23 de juliol de 1768 mitjançant Real Cédula de Su Majestad va ordenar que «en todo el Reyno de España se actúe y se enseñe la lengua castellana». Cal recordar que el seu pare amb el Decret de Nova Planta hi havia ordenat «por justo derecho de conquista» la prohibició de les llengües d'Espanya distintes al castellà. Però en alguns llocs, no havia tingut èxit.
I aixi anem, augmentant l'autoodi en els valencians i l'odi a la resta de l'Estat. No ens hem d'estranyar que a Màlaga uns quants eixelebrats tiren maons a una senyera valenciana confonent-la amb la catalana. La dreta, amb Rajoy al front, va sembrar odi contra el diferent i ara recollim les tempestes. Son més de tres contra la llengua, però nosaltres en som «molts més dels que ells volen i diuen» com canta Raimon.
