La pregunta és pertinent perquè el document que el PSOE ha lliurat a Unides Podem no conté un Pla per a exhumar les víctimes del franquisme soterrades en cunetes i fosses comunes. En parla tan vagament que pot acabar la legislatura sense exhumacions, com Mariano Rajoy que no n’executà cap. Així que si tingués que resumir en poques paraules -i per tant obviant matisos- la proposta, diria que vol quedar bé amb l’esquerra sense irritar a la dreta, garbellant idees d’uns i d’altres per a pegar-les després en el text; tot i oblidant que, com els vidres trencats, quan més juntures pitjor; més ressalta la trencadura; és a dir, la falta de convicció.

En allò de fer justícia a les víctimes hi ha un arsenal de fets que demostren que el govern central no mereix un xec en blanc; si de cas, un xec barrat, ja que en 15 mesos no ha implementat cap mesura: les restes òssies continuen sense rescatar, els judicis sumaríssims sense anul·lar, Franco al mausoleu, les medalles dels torturadors a les solapes i la Fundació Franco a tot drap. Tot plegat un escàndol més gran que el que cantava Raphael. I com el desengany du a la desconfiança, que és la conseqüència de veure les promeses incomplides, fa que pensar, vull dir: fa ser malpensat.

L’esquerra —bé, l’esquerreta que ha governat des de 1982— sempre ha sigut pusil·lànime en això de posar firmes els poders fàctics; i per tal de no molestar-los busca cantons al cercle. S’engallina prometent exhumar Franco, i en posar-se pinxos els franquistes li baixa l’escorrim pels camals del pantaló. N’hauria d’aprendre de la dreta sense complexes, de Rita Barberà per exemple que sense tremolar-li les cames projectà centenars de nínxols sobre una fossa de republicans assassinats. Sí, ja sé, això de Franco ho han parat els del Suprem. Uns cínics que aproven investigar els crims de la dictadura xilena i argentina, però no els de la dictadura espanyola. Seqüela de la Transició «modèlica» que homologà els togats franquistes. I els d’ara són els seus hereus.