El dia del debat electoral, que va ser un poc trellat, m'havia pujat la mosca al nas, perquè, per als altaveus mediàtics, havia passat desapercebuda la sentència de l'anomenada Manada de Manresa que estaven acusats d'uns actes comparables, si més no, als de la Manada de Pamplona. No sóc jutge ni tècnic en això que diuen «legalitat vigent» que sembla que és molt important per a segons qui i quan convé. No vull comentar l'argument jurídic utilitzat pel tribunal per condemnar els violadors per abús i no per agressió perquè, per molt que ho intente, no l'entenc. Vaig intentar desconnectar per veure el debat, però em vaig trobar que el tema estrella era una altra vegada Catalunya. «Ja ho llegiré demà, des de la distància, a través de la premsa estrangera», em vaig dir. I, efectivament, l'endemà en el Financial Times es podia llegir: «Els candidats a les eleccions espanyoles prometen mà dura a Catalunya». I què vaig fer aquell dia? Com que ara tinc ordenada la biblioteca de casa per ordre alfabètic per autors i fa temps que vull llegir l'amic Josep Millo, el vaig trobar de seguida. No tinc tots els seus llibres, però sí uns quants. Vaig pensar que em vindria molt bé un viatge, amb ell i els seus personatges als Columbrets, i vaig elegir el seu llibre juvenil L'increïble viatge a l'illa Gran (Bromera).
I em vaig trobar amb un llibre que Millo reescriu d'un altre que feia vint-i-cinc anys que havia escrit documentant-se només amb la cartografia de l'època, sense Google i sense internet. Millo conta que visitaria l'escenari de la seua novel·la quinze anys després amb una goleta que tenia la Generalitat que es deia Tirant. L'ha reescrit actualitzant-lo, però sense caure —encertadament— en la trampa d'introduir tecnicismes moderns com els mòbils i altres aparells d'ara. La novel·la juvenil em ve com l'anell al dit per a escapar-me a un espai natural en un llibre que recupera la memòria, perquè el fet que el va fer nàixer va ser quan l'autor es va assabentar que en els anys setanta del segle passat els Colombrets havien estat camps de proves de l'aviació americana i de l'exèrcit espanyol. Gaudisc d'una lectura pacifista i ecològista a través d'un viatge iniciàtic per al protagonista i que l'autor vol estendre als lectors joves. Albert i Miquel són dos joves de la ciutat de València que coneixen Lluc de la família dels farers de l'illa Grossa que, cada cert temps, va amb el seu pare a València a per queviures. El pare els porta a fer una volteta pel port, perquè mai no havien navegat. Albert se sent atret per Lluc i per aquell món i canvia els seus plans. L'endemà, se'n va amb ells a l'Illa Gran i es troba que la realitat en què viu Lluc és totalment diferent a la que s'imaginava abans de fer el viatge...
