La primera volta que recorde haver sentit la paraula anglesa «black» va ser fa molts anys perquè un grup roquer, de nom Los bravos, la va posar de moda en una cançó que cantaven, en anglés, i on la repetien tothora. Per aquells anys, la música més moderna es cantava en anglés, una llengua que la majoria del personal ignorava perquè l'estudiava ben pocs. Uns anys abans la llengua estrangera de totes les modes era el francés, i aquest era l'idioma que se solia estudiar i que es practicava d'estiu a les platges amb les turistes que ensenyaven aquells joves a besar també en francés. Fa no molt, però, el «black» tornà a posar-se al dia perquè va resultar que una colla de banquers espavilats usaven unes targetes d'aquest color per als seus capricis luxosos sense haver de pagar-los ells. Aquesta gentola, tot i ser milionària, gastava molts diners en negre, és a dir, en black.
El negre ha deixat de ser el color del dol, perquè novembre ha passat de ser el mes dels «tots sants», a començar per un carnaval de calaveres i carabasses i acabar amb l'anomenat «Black Friday» o «divendres negre», com si es tractara d'una vella pel·lícula de lladres i policies. Però no es tracta d'això. El Black Friday té un altre sentit, per bé que també vinga dels Estats Units. Diuen que el nom prové dels cotxes negres -a començaments del segle passat els cotxes americans tots eren negres, com a les pel·lícules de gàngsters- que omplien els carrers per aprofitar l'endemà de la festa del «Dia d'acció de gràcies» -dia de festa grossa als Estats Units-, per eixir de compres i aprofitar les rebaixes dels grans magatzems, adquirint a bon preu, entre altres coses, alguns regals de la nit de Nadal.
Així amb un àpat gloriós en família, un sopar festiu, pantagruèlic i ritual (el titot rostit, farcit amb pa de dacsa, i acompanyat de moniatos, puré de patates i altres productes agrícoles), els nordamericans celebraven la bona collita de l'any tot donant gràcies al seu Déu, el dels cristians en la versió protestant. L'endemà continuaven la festa familiar fent compres, celebrant tanta felicitat. Una esplèndida festa que ací no fem, per cert. Ací, tots catòlics per santa obligació, un menjar familiar semblant només el fem el dia de Nadal. Ací, de tot plegat, només n'hem copiat el negoci, no l'oci, que és allò que fa feliç veritablement el personal.
