El llenguatge no sols descriu la realitat, sinó que a més, té capacitat de crear-la, deia una persona erudita.
Coopetir, econovida, cohesió, inclusió, proximitat, cooperar, localitzar, arrelar... generen conceptes que en tot moment ens havien de fer reflexionar, però en aquest molt més.
Tota crisi és una oportunitat. Ens ensenya les nostres febleses i els nostres punts forts. Que crec hem d'interioritzar.
Vivim en un món hiperconnectat, globalitzat, interdependent i que per tant, ens afecta allò que passe a milers de kilòmetres a una velocitat impensable mai abans.
I evidencien que la hiperglobalització ens permet disposar de productes i serveis de qualsevol lloc del planeta; però també evidencien que té riscos i desavantatges, com és la possibilitat de quedar-nos desproveïts de productes essencials com poden ser medicaments i tota classe de subministraments en moments de màxima necessitat.
I quan col?lapsen els mercats mundials, és més clarivident la necessitat de comptar amb empreses amb capacitat de fabricar des de la proximitat eixos productes que esdevenen essencials per a la vida.
En eixe sentit, hem de ser conscients de la importància de tenir un sistema de coneixement potent, en el que les universitats, els centres d'investigació, els parcs científics, els instituts tecnològics i les empreses, siguen capaços de donar resposta a la necessitat de la nostra societat, ara i demà. I que des de l'administració hem de potenciar i fer valdre.
I per això hem de comptar amb mecanismes de cooperació, amb institucions econòmiques, amb empreses i amb el coneixement adient per tal d'enfortir-nos per donar resposta al dia a dia de la gent i estar preparats en aquest tipus d'emergències; que de segur, la del Covid-19 no serà l'última.
Davant de la crisi del Covid-19, en un primer moment, com a societat inclusiva i solidària que som, hem hagut de donar prioritat a la salut de les persones, i a l'erradicació de la malaltia causada pel virus.
Però també hem hagut de donar ajut als nostres sectors productius, a les persones autònomes, a les empreses, i als treballadors i treballadores. Perquè hem d'eixir de l'emergència sanitària amb la preservació de totes les potencialitats de la nostra economia.
Jo faria cinc reflexions:
1. Cal que ens replantegem el paper d'Europa. Necessitem una Europa social i solidària que implemente polítiques econòmiques per a reforçar la cohesió entre Estats i Regions. A més, ha de donar solucions estructurals a totes les persones. Cal un vertader programa de recuperació de l'activitat i de l'ocupació que tinga en compte les necessitats de les persones i de les seues oportunitats de futur.
2. Cal reforçar les infraestructures i serveis sanitaris públics i sistemes d'informació, en prevenció de futures pandèmies. Amb un major ús de la tecnologia, també en l'àmbit sanitari, amb l'aplicació de la robòtica per tal de reduir riscos de les persones treballadores sanitàries o els sistemes d'intel?ligència artificial per a millorar el diagnòstic i els models d'expansió dels virus.
3. Cal reforçar els sistemes de coordinació territorial davant de situacions de crisi, des de la cooperació i amb llums llargues d'allò que és comú i ens afecta com a societat.
4. Hem de seguir posant l'accent en el suport al sector industrial (i també a la nostra agricultura) i als serveis associats a ells. Són sectors estratègics que generen valor afegit i els hem de posar molt en valor. Aposta pels productes i producció de proximitat. Hem d'incentivar la relocalització d'activitats productives que havien sigut deslocalitzades en el passat. És esperable, que les empreses augmentaran la valoració de risc que suposa dependre per als seus imputs de subministraments procedents de zones allunyades geogràficament. Els trastorns en els processos de producció per la interrupció en el subministrament de components essencials són un crit d'atenció molt clar sobre aquests riscos. Doncs la producció de proximitat, produir prop dels centres de consum pot respondre amb més flexibilitat i rapidesa als canvis en els patrons de demanda de les persones consumidores.
5. I hem de valorar la importància de la innovació i la tecnologia. La digitalització és una ferramenta fonamental i les Pimes han d'avançar per traure tot el seu potencial en un món que valora la capacitat de resposta en temps real. La innovació afavoreix la capacitat camaleònica de moltes empreses i poden sumar-se a la possibilitat de ser solució a problemes reials.
El futur dependrà del que ara fem com a poble i com a societat.
