Estem en una emergència. No és, però, una guerra. Ens trobem davant de la pitjor situació que, segurament, hem patit mai i la gent gran saben el que va suposar la guerra «incivil»: la fam i les penúries de la dictadura. Els fets, tot i que greus, no són comparables. Ara, per damunt de tot, toca apagar el foc, posar fre a la propagació del virus i dotar dels materials addients els grans professionals de la sanitat, als qui mai estarem prou agraïts, com tampoc a totes les persones que estan donant un exemple amb el seu treball i dedicació al conjunt de la nostra societat. Cal atendre solidàriament els casos d'urgència social i evitar patiments amb protecció social i mesures econòmiques.
En temps com estos veus el millor del ser humà i també casos aïllats d'incivisme i manca de responsabilitat. Hem constatat la importància de bons sistemes públics de sanitat, educació, ciència i la producció local. Ara, però, cal apagar l'incendi, fent cas als científics, i mentrestant, preparar la situació que vindrà després de la terra cremada.
Des de que vivim esta situació s'han anunciat mesures, moltes i a molts àmbits. Mesures europees, estatals i mesures ràpides i encertades del nostre govern autonòmic, de la Generalitat Valenciana.
No obstant, hi ha una qüestió prèvia i primordial: ningú s'ha de sentir exclós. Com una família, hem de posar totes i tots el millor de cadascú quan passe la tempesta. Les càrregues econòmiques i socials s'hauran de repartir de forma progressiva i atenent a una lògica essencial del Dret tributari dels estats socials, democràtics i de dret: Que pose més qui més tinga. Tot i l'infrafinançament que patim, les mesures del Consell han anat en esta direcció. El nostre model d'acció pública, diàleg social, reindustrialització i enfortiment de la protecció social han minvat la precarietat. El model de «sálvese quien pueda» i descontrol no és el nostre. Reconforta constatar la professionalitat dels nostres sectors productius fabricant productes bàsics per als nostres hospitals. Relocalitzar la producció i un consum de proximitat conscient és una exigència del pròxim futur. I caldrà fer bona política i implementar solucions útils en molts àmbits, també en la vida institucional i redimensionar, vol dir reduir, l'estructura de l'Estat. La centralització s'ha evidenciat inútil i ineficaç.
Caldran acords i pactes transversals que generen estabilitat i seguretat. La Unió Europea, de la que formem part, té un gran paper a fer. Estem en un atzucac i la resposta no pot ser la de l'austericidi del 2008, després de l'esclafit de la bombolla immobiliària. Ar, més que mai, la prioritat comunitària ha d'estar en rescatar a les persones, unes persones que han patit en la seua salut, o que han perdut a éssers estimats o que han perdut el seu treball.
La solidaritat és un principi fonamental d'Europa, una unió que ara ha d'estar a l'alçada política. Amb molt de treball i de trellat avançarem i ho superarem, però sempre amb democràcia. El populisme demagògic i l'extrema dreta xenòfoba no han parat d'intoxicar durant l'incendi, que encara perviu. Han infectat la xarxa de mentides i d'alarmisme. Ja els va bé un règim autoritari que, segons ells, solucione la crisi, tot amb el propòsit no tan amagat d'acabar amb les llibertats i la democràcia.
Açò, malauradament, és una tendència que avança en molts països que creiem avançats. Quan no hi ha programa, arguments o treball, busquen el seu rèdit electoral generant la por i el caos informatiu per a proposar un salvador que ho arreglarà tot. Ho hem vist al llarg de la història i, per desgràcia, moltes democràcias viren cap a l'autoritarisme. No podem deixar de mirar, perplexos, com actuen o parlen dirigents de potències mundials com Johnson o Trump, negant la realitat i l'evidència científica.
Mentre els nostres sanitaris, cosos de seguretat, personal de la neteja, bombers, camioners, repartidors, botiguers, persones que treballen als supermercats i mercats, treballent de valent perquè continue una suposada normalitat, uns altres només que treballent des de la conspiració per a suprimir drets i llibertats en una suposada «solució», que justificarà acabar amb la democràcia i beneficiar a uns pocs, els de sempre. I ara, més que mai, caldrà afermar els valors i idees claus que ens permetran superar solidariament la crisi social i econòmica. Totes i tots junts, sense deixar ningú darrere, repartint l'esforç i sacrificis.
També en l'àmbit polític, per descomptant, posant les bases que edifiquen un món millor i preparat per a fer front als nous reptes i perills que té la Humanitat i el nostre planeta, també malalt. Sí, la crisi pot ser una oportunitat, ja ho deien els antics grecs. Que així siga i que sigam capaços des del consens de generar la confiança que ens permeta mirar el futur amb molta esperança.
