La moda de posar ‘arbres de nadal’ a les cases, va vindre de fora i en pocs anys es va estendre tant, que els ecologistes van tindre que fer campanyes per que la gent no comprara arbres ‘d’usar i tirar’ com un objecte més dels que consumim de manera irreflexiva i compulsiva. Van demanar que usaren altres decoracions nadalenques o be que plantaren un arbre al jardí, o en un gran cossiol, que durara per sempre viu i no com un caprici de quatre setmanes.

Però dels arbres que vull parlar són els que tenim encara vius a les muntanyes i que ara, per Nadal, ens assabentem que estan amenaçats o en procés de matar-los en diferents punts del nostre territori. I sí, dic «matar-los», una expressió que a molta gent semblarà excessiva (sempre hi ha una primera vegada) perquè tallar un arbre sà i fort, amb possibilitats de viure encara molts anys, sense cap motiu justificat, o per a vendre’l a preu de saldo, em sembla un veritable crim. Legalment encara no és un crim, però arribarà el moment; perquè els humans ja estem convertint el món en un lloc cada vegada més sec i erm, més ple de tòxics i de fems, més desprovist de vida. No ens sobren arbres, ni molt menys. En un futur immediat, d’ací molt poc, serà una evidència molt clara per tota la humanitat; i ens penedirem amargament perquè ja no podrem tornar enrere i recuperar els boscos que teníem, ahir mateix, i que hauríem pogut conservar... i no ho vàrem fer.

Arguments no en falten. Des de fa anys científics, experts i entitats supranacionals ens ho recorden: els arbres, els boscos, són molt valuosos. Vius valen molt més. Aporten oxigen, consumeixen CO2, recarreguen els aqüífers, mantenen el sòl fèrtil, eviten crescudes de rius, són la clau de la biodiversitat... tot això plegat val mil vegades més que el preu de tota la fusta o la biomassa que podem extreure. Els boscos estan en regressió al món, i els que conservem estan cada vegada més degradats i amenaçats, fins i tot per aquells que volen tallar-los per a «previndre incendis», causats per humans en un 80 %, almenys en el nostre cas. Si eliminarem els focs d’origen humà, els incendis disminuirien de manera dràstica, com s’ha demostrat durant el confinament la pandèmia.

Ací al País Valencià, per l’avarícia d’uns, la indolència d’altres o la ignorància de molts, milers i milers d’arbres estan amenaçats de tales amb qualsevol excusa, sense que la població local obtinga cap benefici i perdent un immens patrimoni tota la societat en conjunt. A Penyagolosa una ‘tala de millora’ es converteix en una massacre que amenaça més de 62.000 arbres; ja han començat a matar els primers, la majoria grans i sans, alguns centenaris. A l’Alt Millars, unes actuacions per extreure arbres morts per un temporal, acaben matant arbres sans i fent una destrossa total del bosc. A Énguera una absurda tala sense sentit amenaça a 120.000 arbres que se regalen a cost 0 a una empresa fustera, afirmant (sense cap justificació) que així hi haurà menys incendis. Perquè passa açò? Es tracta d’una herència enverinada: unes normes heretades de governs del PP, uns tècnics antiquats, obsolets, que encara dominen conselleries i serveis territorials, uns empresaris que tenen pocs escrúpuls a l’hora de fer les tales... Però ja és hora que açò canvie. Segur que d’ací 20 anys ho tindrem clar tots, que no podem perdre més boscos. Però mentre passa el temps, van talant-se més arbres, inútilment, injustificadament. Hem d’actuar ara per canviar. Demà ens penedirem de no haver-ho fet. Els boscos són molt valuosos. Els arbres, vius, valen més. Deixem-los al bosc, no els matem a canvi d’una misèria.