Si vostè va al cine a veure una pel·lícula de John Ford, protagonitzada per John Wayne i titulada ‘Fort Apache’, oi que espera contemplar un western? I si assalta el Capitoli d’EE UU, saluda a la càmera que el grava, roba un faristol i el subhasta en eBay, per què no pensa que el detindran? La resposta és òbvia: viu una realitat paral·lela fruit d’un menú constant de mentides, desinformació i teories conspiratives.

Deformar la realitat per crear-ne una pròpia es fa també a Espanya: cridar a afusellar 26 milions d’espanyols creient que la bestiesa no transcendirà al públic és de descerebrats sotmesos a un procés d’imbecilització que alimenta i retroalimenta WhatsApp, Twitter, Facebook i mitjans als que acudeixen, no per a saber la veritat, sinó per a escoltar el que volen sentir. Lobotomitzats sense anestèsia, admiren als seus trepanadors. Requereixen suport psicològic urgentíssim.

L’extrema dreta, observadora astuta dels mecanismes psicològics que fascinen la ciutadania, sap que sedueix més una teoria conspiratòria que una història simple, i busca per a cada conjuntura el conspirador/enemic de torn (jueus i maçons ahir, socialcomunistes i immigrants hui), per convertir-lo en diana de l’escarni i guanyar-se els aplaudiments de la galeria. En fer de la mentida ferramenta política, equipara la ‘presa’ del Capitoli pels ‘soldats digitals’ de QAnon, no amb la protesta de Jusapol l’any passat quan van rodejar el Congrés trencant el cordó de seguretat, sinó amb Rodeemos el Congreso de 2012, manifestació autoritzada pel Govern (del PP, per cert), com expressió legítima d’un enuig generalitzat. Res de nou.

Com apunta l’estratègia nazi, una mentida repetida acaba acceptant-se com a veritat. En això estan ara el ‘trifachito’ i els mitjans que l’empapussen: sublimant els tòpics més banals i subestimant allò realment important, el colpisme trumpista. Són tan poc enginyosos carregant contra l’esquerra que, si foren guionistes de cinema, els acomiadarien per falta d’imaginació.