Resulta vergonyós i insultant pel ciutadà la gestió de les vacunes que estan portant a cap els Estats (almenys a l’UE) i organitzacions internacionals. Aquests no han volgut aprendre de la crisi financera del 2008 i han seguit aplicant els instruments i les regles mercantils ‘ortodoxes’, és a dir, les fonamentades en els dogmes neoliberals (mercantilització financera de totes les relacions socials, inclòs, la possible solució a la pandèmia) renunciant a actuar amb la total capacitat de poder que tenen i que el greu moment demanda.
Les classes dirigents (polítiques, industrials, comercials i financeres) són tan dogmàtics en la creença dels dogmes (valga la redundància) neoliberals que no han tingut la suficient valentia per reconèixer, per exemple, que les polítiques austericídes portades a cap per resoldre la crisi financera del 2008 sols serviren per crear més sofriment i, en conseqüència, tindre la valentia de canviar i aplicar altres polítiques, altres instruments legals i comercials que la legalitat internacional, europea i nacional permet, per fer front a la pandèmia de la covid-19. Mesures aquestes que podien anar des de l’expropiació fins a la cessió de patents o la creació de patents vinculants. O caldrà concloure que no han volgut canviar? Circumstància aquesta tant greu que no tinc paraules per qualificar.
Malauradament estan deixant que sigui l’oligopoli de l’industria farmacèutica internacional qui posi les regles. Així, respecte al repte sanitari que representa la pandèmia (alguns científics han aplegat a preguntar-se sinó estarem enfront d’una ‘guerra d’espècies’) el crear, fabricar i distribuir les vacunes no es devia d’haver deixat en mans d’un l’oligopoli farmacèutic, que sols atén al benefici econòmic dels seues socis i directius, limitant-se els Estats i les organitzacions internacionals a posar damunt la taula milions d’euros per ajudar a la investigació així com signar contractes multimilionaris per la compra de vacunes.
La segona guerra mundial es guanyà gràcies al fet que els Estats més potents es dedicaren a fabricar de forma totalment centralitzà (i no sols la URSS) tot l’armament necessari per derrotar al III Reich. Aleshores, els estats i les organitzacions internacionals devien haver actuat de la mateixa forma, ja que d’ells depenia la investigació de les ‘prometedores’ vacunes així como el finançament de la fabricació i distribució.
Les vacunes anti-covid, com alguns importants científics, inclòs algun premi Nobel, han apuntat deuen ser considerades patrimoni de la humanitat. I, per tant, repeteix, resulta insultant i vergonyós pel ciutadà, assabentar-se que l’UE vol demandar a una empresa farmacèutica propietària d’una vacuna per no complir l’acordat. No hi ha paraules per expressar la indignació d’aquesta noticia!
Com deia, aconseguides les vacunes aquestes deu ser considerades patrimoni de la humanitat, de tal manera que siguin els Estats i les organitzacions internacionals qui controlen la fabricació, distribució i, per últim, la vacunació. El paper dels Estats no pot quedar reduït a ser un actiu passiu (gestionar les conseqüències de la pandèmia i posar mils de milions d’euros), sinó ser l’actor principal en la solució del problema.
Per últim, i sense cap dubte, la indústria farmacèutica mundial té prou capacitat per produir milions de dosis diaris així com hi ha suficients estructures sanitàries per vacunar en el menys temps possible a la població necessària. Mantenir el contrari és faltar a la veritat. Però, per portar-ho a cap és necessari voler, posant en el seu lloc a l’oligopoli farmacèutic mundial prenent totes les mesures polítiques i legals que hi ha a l’abast dels estats i les organitzacions internacionals!
Estem parlant de la vida de persones (que no de clients) i ací no cap parlar d’altre benefici que no sigui la salut de la humanitat.
