Que la ciutadania dispose d’una autoritat independent del poder polític que vetle pels seus drets i llibertats reconeguts en la Constitució i l’Estatut d’Autonomia i que a més s’encarregue de garantir els drets de la joventut, la infància i adolescència, de persones majors, amb diversitat funcional, migrants i altres col·lectius necessitats d’una major protecció, pel que fa als continguts de la programació dels mitjans de comunicació audiovisuals amb implantació en el territori valencià, és un assoliment legislatiu que distingeix a una societat democràtica avançada. Si a més, a aquesta institució se li dota de capacitat jurídica pròpia per a adoptar resolucions que contemplen les mesures necessàries per a neutralitzar els efectes de la difusió o la introducció en la programació o la publicitat de missatges o continguts que atempten contra la dignitat humana i el principi d’igualtat, estaríem parlant d’un model de convivència social de primer nivell.

L’any 1982, la societat valenciana va celebrar l’aprovació del seu Estatut d’Autonomia que en el seu article 56 va instar la creació del Consell de l’Audiovisual, que es va concretar en llei l’any 2018, com aqueixa autoritat independent. Però, 39 anys després, els partits polítics amb representació parlamentària en Les Corts Valencianes continuen negant a la ciutadania la constitució d’aqueix òrgan regulador garant del desenvolupament d’un espai públic comunicatiu plural i de qualitat. ¿Quins interessos polítics o econòmics s’amaguen darrere d’aquest reiterat incompliment? ¿A qui pot perjudicar que el Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana s’ocupe de l’adequació dels recursos econòmics públics assignats, així com d’aprovar els plecs dels concursos de concessió de llicències de comunicació audiovisual que corresponguen en l’àmbit competencial de la Generalitat i de vigilar el compliment de la funció de servei públic que se’ls encomane?

En comportament humà, el negacionisme és una actitud que consisteix en la negació de determinades realitats i fets històrics rellevants per a evadir una veritat incòmoda. L’existència d’uns mitjans de comunicació lliures, plurals i independents és un requisit irrenunciable d’una societat democràtica i de dret. El sector audiovisual viu un procés de canvi constant tant en l’aspecte econòmic com en el social; operadors públics i privats que emeten en obert i de pagament d’àmbit de cobertura nacional, autonòmic o local. La funció del Consell de l’Audiovisual com a institució independent del poder polític regulador dels continguts audiovisuals no ha d’entendre’s com una amenaça a la llibertat d’expressió sinó com l’instrument per a l’exercici d’aquesta per part de tots els grups socials i de les persones. La seua finalitat serà la de garantir el pluralisme, la defensa dels usuaris, especialment els menors d’edat, i de mantindre un equilibri entre els interessos de mercat i els fins de servei públic prèviament definits.

Una societat lliure necessita vies per a canalitzar les seues demandes i possibles abusos en els mitjans de comunicació. Complisca’s doncs, senyories, la llei 10/2018 de la Generalitat, de creació del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana.