Ara just fa un any esclatava la covid-19 a casa nostra. Des d’aquell moment, la maleïda pandèmia ha marcat tots i cadascun dels elements de les nostres vides. Ha provocat patiment, molt de dolor. Por, frustració, plans truncats i molta incertesa pel dia de demà. Estem en un moment veritablement difícil. En tot este panorama, l’afectació de la pandèmia a la vida orgànica dels partits siga probablement el detall més insignificant per al conjunt de la societat, com és lògic i normal que així siga. Per això hem de ser més curosos que mai en explicar per què fem el que fem i quina utilitat té.
El Bloc havia de fer el seu congrés a meitat de 2020. Evidentment, no va poder ser. El farem este juny, de la millor manera possible tenint en compte les circumstàncies. No podem esperar més. No ens podem permetre com a organització allargar o posposar sine die debats orgànics i estratègics en un moment com l’actual. És l’hora de fer un pas endavant.
A finals de 2019, abans de la pandèmia, vam prendre una determinació: fer un congrés potent que posara al dia el partit com a ferramenta política i que apostara per una obertura a la societat valenciana. Partíem de la ferma voluntat de renovar i millorar el nostre contracte de servei al poble valencià. Una nova encaixada de mans per a tancar el tracte. Esta voluntat inicial, ara en temps de crisi, es fa més important que mai. Què podem fer nosaltres com a ferramenta política per ajudar les persones?
Per a fer-ho possible, les persones escollides per a elaborar la ponència política, entre les quals he tingut el plaer de comptar-me, hem decidit renovar les bases estratègiques del valencianisme, amb un peu en la nostra realitat quotidiana i un altre en l’horitzó que volem construir, basat en la justícia social, el feminisme, l’ecologisme, la radicalitat democràtica i la ferma voluntat de ser poble valencià des de la diversitat en un món globalitzat. Fer del valencianisme no una etiqueta més, sinó un marc global capaç d’oferir respostes a tots els problemes que puga tindre un valencià o valenciana de hui en dia.
Cal obrir una nova etapa en el valencianisme, i la crisi actual i les incerteses que genera són un estímul més per a posar damunt la taula una proposta ambiciosa. Un partit que responga als reptes de present i futur des de la fidelitat a la tradició modernitzadora del valencianisme. Fer un pas endavant per a repensar-nos, com sempre hem fet en les cruïlles importants: la Declaració Valencianista de 1918, la Segona República, el revifament cultural i lingüístic baix la dictadura franquista, la lluita per la recuperació de les institucions d’autogovern i l’enfrontament amb el règim depredador de la dreta. Fer un pas endavant per l’enèsima mutació necessària del valencianisme per a servir millor a la societat.
Per estes raons, molts de nosaltres pensem que la millor manera de visualitzar esta renovació és amb un canvi de denominació de la nostra organització. Un nou nom que supere el nostre perímetre actual, que represente la nostra obertura a la societat valenciana. Que demostre que caminem decididament cap endavant. Com férem quan fundàrem la Unitat del Poble Valencià, com quan ens repensàrem com a Bloc. Sempre cap endavant, parlant-li a cada dia més gent, superant els límits que ens vol imposar el nostre enemic polític, la dreta centralista que vol dissoldre’ns com a poble i com a societat on construir un futur en comú.
Esta renovació, a més, té un altre objectiu: enfortir Compromís com a espai comú de treball polític compartit amb els nostres companys de coalició. Fer més forta una de les parts és fer més fort el conjunt. És, també, la nostra forma de construir un Compromís encara millor, encara més dinàmic i encara més permeable a la societat. Ara, més que mai, el repte és majúscul i Compromís ha de seguir liderant una eixida social a la crisi, ha d’oferir un futur de certeses en un món amb massa preguntes que pareixen no tindre resposta. Hem de saber construir el futur que necessitem. Fer, ací també i en companyia dels nostres companys de Compromís, un pas endavant.
