La setmana passada, veient un programa d’Andreu Buenafuente, vaig conéixer de la mà d’un professor d’institut, José Carlos Ruiz, que imparteix Filosofia, el significat de la paraula idiota que, segons ell, ve del grec i vol dir «aquell que no pensa en la cosa pública». La definició de la RAE és una altra, clar.
A més aquest home també deia coses com que «en aquests moments impera el desig sobre el plaer, per tant, si tant desitges, la capacitat de gaudir de la vida desapareix». O aquesta altra: «Un idiota és un idiota, dos idiotes són dos idiotes i mil idiotes són un partit polític perquè compren una ideologia».
Deia moltes coses interessants però quan vaig escoltar l’origen de la paraula, em van vindre al cap molts noms públics i privats que encaixen perfectament amb aquest concepte. No fa massa dies comentàvem un gran amic i jo que quan has estat molts anys dins d’una gran organització, treballant en i per a ella, acabes convertint-te en una idiota en el sentit original. Perquè deixes de buscar el bé comú per buscar a tota costa el bé d’aquesta organització. Siga aquesta sindical, política o una ONG. I només quan t’allunyes un poc, sense que això vulga dir que l’abandones, te n’adones de fins a quin punt estaves sent sectari, sectària o directament idiota. I que conste que parle en primera persona per haver-ho viscut així.
Quan vaig tancar una etapa de la meua vida vaig escriure al blog que tenia en aquell moment que mai més seria portaveu de cap altra organització ni deixaria que la meua veu fora utilitzada en alguna cosa de la qual no estiguera plenament convençuda. I així ho he fet els últims catorze anys de la meua vida. Entre altres coses, per això visquem el moment polític estatal que estem vivint, perquè en massa casos s’anteposen els interessos partidistes per damunt del bé comú o públic. I si a més li sumem la falta de diàleg constructiu per salvar distàncies oblidant aquests interessos partidistes per avançar en drets col·lectius que milloren la qualitat de vida de la ciutadania, ens trobem amb un estat de bronca política permanent que no ajuda gens a millorar la qualitat de vida de les persones.
Després de les eleccions de la Comunitat de Madrid, sembla que la presidenta, juntament amb el partit ultradretà que li dona suport, volen tancar molts centres d’atenció primària. Això vol dir que es reduirà la qualitat de vida de les persones perquè s’haurà abandonat la idea de treballar per la cosa pública o pel bé comú per a treballar pel bé d’una poca gent que cobrarà i, per tant, s’enriquirà, a costa de la gent que es fique malalta. Per tant, i de fer-se real, es posarà en marxa allò de ‘tant tens, tant vals’.
Sempre he estat una defensora a ultrança dels serveis públics com la sanitat, l’educació o els serveis socials, perquè bàsicament són repartidors de riquesa entre tota la societat i garanteix un avanç social molt més equitatiu i solidari que el que proposen des de la Comunitat de Madrid i que ací a la Comunitat Valenciana vam viure vint anys també amb els governs del PP.
Es podria dir perfectament, i segons hem vist en l’origen de la paraula idiota, que hi ha bastant idiota al món de la política. I fins i tot fora de la Comunitat de Madrid. Que cadascú fique els seus noms. Jo, amb aquest nou significat, he de dir que em venen al cap molts noms uns coneguts i altres desconeguts.
Com també he de confessar que en algun moment,t i com abans he dit, jo mateixa he estat una idiota, tal com ho defineix aquest professor de Filosofía, José Carlos Ruiz.
