En el nostre camí, passen fets que no esperem. Estos ens generen contrarietat. Tal volta, en eixe instant, hi ha una paraula que pronunciem quasi inconscientment. Es tracta de la interjecció ‘merda’. Més enllà de la utilització com a forma vulgar relacionada amb els excrements o com a paraula col·loquial vinculada a l’embriaguesa, la brutícia o a una cosa roín, és una bona teràpia per a tranquil·litzar la contrarietat. Confesse que havia pensat de traslladar la reflexió a un altre mes, quan vaig descobrir que estos dies la genial secció ‘la paraula del dia’ de l’AVL l’esmentava. Però, com que la tenia quasi escrita i tinc motius per a pronunciar la interjecció, he pensat que no passa res per posar esta setmana més ‘merda’ en el diari.
No m’agrada abusar d’expressions escatològiques ni de paraules malsonants. Considere que, si eixos vocables dominen la nostra manera d’expressar-nos, acabem per tindre un llenguatge pobre, major del que posseïm. Així i tot, alguna vegada empre la interjecció vulgar per a expressar contrarietats. Si ho faig, m’agrada obrir intensament la vocal ‘e’. Eixe costum fonètic va heretar-lo especialment la meua filla Meritxell. Recorde com a ma mare li cridava l’atenció, quan la pronunciava.
Amb un ‘merda’, ple d’esperit de contrarietat, iniciaria moltes de les meues recents reflexions. La més fresca em ve al cap en comprovar que els socis del govern municipal d’Estivella s’enfronten perquè l’alcalde crea una regidoria d’Igualtat de forma exprés, sense comunicar-ho al seu soci. Independentment d’eixe cas, pense que un govern de dos ha de ser-ne un i no dos administracions separades. Tenim massa exemples d’alcaldes autoritaris i també de partits que gestionen sense entendre que sols és efectiu el pacte que es basa en un únic programa de gestió.
Una altra contrarietat que em fa pronunciar ‘merda’ prové de les apreciacions que pareix ha realitzat el Consell General del Poder Judicial al projecte de Llei de Memòria Històrica. Sembla que dona oxigen al franquisme (no hi ha manera d’ofegar la dictadura!). És clar que les decisions judicials es mereixen tot el respecte del món, però també s’ha de dir que a voltes viuen al costat de les formes de les lleis i no prop del fons.
En definitiva, aprofitem-nos de ‘merda’ per a expressar l’aparició d’entrebancs. Tinguem en compte que una contrarietat és una bona possibilitat per a superar-nos.
