El que funciona millor no tocar-ho. Té igual que l’aforisme vinga rebotat d’un proverbi oriental o d’un salm jesuïta, però és una veritat que comprovem cada dia com a consumidors. Sabem que l’obsolescència ve de fàbrica, tant en aliments com als electrodomèstics, però ens té igual, som persistents. Omplim la nevera de iogurts que acaben caducats i canvien de telèfon mòbil cada dos o tres anys. El primer exemple és un cas de hàbits nous. No ens apeteix comprar cada dia, i el sistema d’abastiment actual impedeix l’adquisició per unitats. Respecte als aparells de telefonia, hem deixat la nostra vida en mans de les grans corporacions, les esglésies de creences digitals. El dia que les cadenes de distribució i les companyies de telecomunicacions creuen les dades del personal, si no ho fan ja, George Orwell passarà a personatge de conte infantil.
D’un temps ençà, potser coincidint amb l’eixida del confinament de l’any passat, observe una tendència d’acudir més als comerços de proximitat, no només als d’alimentació. Alguns, pocs, ha reobert negocis que semblaven amortitzats -com els forns tradicionals-, i les llibreries de barri han reviscolat. També he contat algunes baixes voluntàries a les xarxes socials. És més, s’ha estés una pràctica que abans de la pandèmia era molt selectiva, contactar primer via correu electrònic. Conec molts escriptors sense whatsapp i un d’èxit proveït d’aquell model primerenc de Nokia que només permet telefonar i rebre/enviar SMS, la missatgeria salvadora de citació per a les vacunes. Així que la veracitat de l’SMS guanya per golejada a la del ‘guas’, xarxa sobrevalorada amb tendència directa al ‘fake’.
Per si faltava algú, s’ha sumat a la festa el ministre Escrivá, que fent de portaveu del nou acord sobre la reforma de les pensions signat pel Govern i els agents socials (tautologia?), explica que els ‘baby boomers’ hem d’assumir que la nostra jubilació serà menor «o treballar una mica més». Una invitació a l’ocupació mentre a la factoria concertada de Ford, els sindicats obliguen als treballadors entre 52 i 55 anys a prejubilar-se. La qual cosa demostra que moltes vegades anem de més a menys.
