Sembla que, de nou, el terror campa i s’utilitza com a eina de dominació. No és res nou. És una vella estratègia per a dominar persones i pobles. I sembla que sempre passa el mateix: amenaces vetlades o directes per a sembrar la por entre qui no pensa o no és com es desitja. Feministes, estrangers, dissidents amb els pensaments únics, persones homosexuals, etcètera. Dona igual. Sembrar la por per mantindre els privilegis d’una minoria que vol ser qui té el poder, per damunt fins i tot, de la democràcia.

La història es repeteix. Criminalitza, acusa, assenyala a qui no pensa com tu, perquè altres facen la feina bruta. Ho han fet totes les dictadures i règims totalitaris del món. Debilita, mitjançat el terror de la por, als que creus diferents. I són diferents perquè qüestionen les teues veritats. Veritats que volen ser imposades a la força.

El masclista té por de perdre el seu poder heretat només per haver nascut home i utilitza la força per a reduir la seua pròpia por a perdre el poder. Per això perd el control i maltracta a qui li ocasiona problemes, siga la seua parella o els seus fills a qui no dubta en matar per a fer mal i deixar morta en vida a qui vol una vida lluny de la seua violència masclista.

Violència per part de quines es declaren hereus i defensors del règim feixista del dictador, assenyalant als estrangers encara que siguen menors, perquè en el fons saben que se’ls necessita per a treballar a alguns sectors, malgrat que se’ls explote per part d’alguns empresaris sense escrúpols. Busquen, de nou, la puresa de la sang. Busquen l’assenyalament dels diferents i de les dones que els planten cara.

Violència per part de qui vol imposar els desitjos personals davant les lluites col·lectives, assenyalant a qui qüestiona aquests desitjos que comporten retallada de drets de moltes persones. Violència verbal a l’utilitzar neollenguatges que esborren a més de la meitat de la població que som les dones i la seua expulsió de l’espai simbòlic. Assenyalament a les feministes radicals (d’arrel) que pensem que el sexe és l’origen de l’opressió històrica que hem patit i que el gènere és una construcció social que es dona mitjançant una socialització diferenciada.

Violències cap a les persones que estimen a altres persones del seu mateix sexe biològic perquè la seua diversitat fica en la palestra altres formes d’estimar. I també, violències específicament contra les lesbianes, per no voler estar amb éssers nascuts homes i biològicament homes, que s’autoidentifiquen com a dones per pur desig de ser-ho. Sense més.

Les pors i inseguretats d’una minoria que tem perdre els seus privilegis i, per tant, trasllada aquesta forta emoció en forma de violències i agressions a qui li provoca aquestes pors per tal de no perdre’ls. Sempre el mateix. Dona igual qui siguen els agressors. El patró sempre és el mateix: por que genera violències que busquen oprimir per mantindre el control. Fins a quan?