Encara no sabem què passarà en la reunió que Mònica Oltra ha organitzat a València per al dissabte, 13 de novembre. El que sí que sabem és el nom d’alguna de les convidades. A saber, Yolanda Díaz, Ada Colau, Mónica García i Fátima Hamed; i, tampoc sabem si n’hi haurà alguna més. Totes dones potents, a priori d’esquerra (amb alguns interrogants) i amb ganes de fer coses diferents, de construir una «nova forma de fer política».

Sembla que Díaz va sumant noves voluntats al seu projecte polític d’una esquerra transformadora. I també sembla que aquestes voluntats són majoritàriament veus de dones.

A priori sembla un projecte interessant i renovador que pot donar-li un tomb a l’actual estructura de partits que, després de la ‘conversió’ de Podemos en estructura piramidal abandonant la seua inicial horitzontalitat, podria ser molt interessant d’observar i, fins i tot de votar.

Caldrà estar pendents de com incorporen l’agenda feminista al seu discurs. I això em sembla una mica més complicat de creure. Tret dels postulats en aquesta matèria que puga tindre Ahmed, que no els conec, els de la resta de les components d’aquesta trobada no m’agraden gens.

Díaz, Oltra, García i Colau estan posicionades a favor de l’autodeterminació de gènere registral, el que comporta l’esborrat de les dones dintre d’un maremàgnum d’identitats on la categoria del sexe biològic desapareix en favor del gènere. O dit d’altra manera, es desdibuixa allò que històricament ens ha oprimit a les dones, el gènere, per passar a ser categoria, segons la qual, el sexe biològic desapareixeria com a categoria i, d’aquesta manera desapareixerien les opressions de les dones, perquè les dones deixem d’existir per a passar a ser éssers gestants, o menstruants o progenitor no gestant. Des del meu punt de vista, aberrant.

Les quatre també estan en contra de l’abolició de la prostitució, la qual cosa és totalment contrari a l’agenda feminista que defensa que el sistema prostitucional actual, basat en l’explotació de dones que han sigut comprades i venudes com a conseqüència de la tracta de persones, és contrari a la mateixa dignitat humana. Sense perdre de vista que l’Estat espanyol és el principal consumidor de prostitució de la Unió Europea.

I ja per acabar, sembla que les quatre també estan d’acord en la modificació de l’actual Llei Orgànica de Mesures de Protecció contra les Violències Masclistes per tal de modificar l’article primer on parla de la tradicional dominació dels homes sobre les dones per esborrar aquestes dues categories biològiques emprant el ‘neollenguatge’ que ja he mencionat abans, desdibuixant per complet les violències masclistes que patim les dones per ser dones, com ja van fer a Catalunya.

Com veiem, plataforma d’esquerres, bé, podria ser, però transformadora i feminista, per a mi, ni de lluny. Cal veure com evoluciona, i diuen que l’esperança és l’últim que s’ha de perdre. Vot de confiança si, però relatiu. Estarem atentes. Ens hi juguem molt.