Aprofitant la publicació de ‘Sobre el anarquismo’ (Capitán Swing) de Noam Chomsky he recordat el grau de selectes seguidors entre nosaltres de l’intel·lectual nord-americà, sobretot entre lingüistes i sociòlegs. Més enllà de la seua teoria moderna sobre la lingüística que va arraconar els plantejaments caducs de Locke i Home, m’ha interessat més els articles de combat del professor emèrit de Lingüística de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Ha signat textos brillants i ben actuals sobre la política exterior nord-americana, el capitalisme d’Estat i els mitjans de comunicació dominants. Un brillant outsider ben considerat entres les elits universitàries dels Estats Units, i per tant amb més influència a Europa que al seu país. De fet és el pensador viu més influent en la cultura occidental. Un estudi del prestigiós MIT de fa anys demostrava que era l’autor més citat als llibres i revistes, i el vuité, incloent-hi els morts. La llista, poca broma, dels deu primer és: Marx, Lenin, Shakespeare, Aristòtil, la Bíblia, Plató, Freud, Chomsky, Hegel i Ciceró.
De pensament socialista llibertari, Chomsky que acaba de fer 93 anys, sempre ha desvinculat la seua activitat científica del seu activisme polític, sense amagar la seua afiliació a l’anarcosindicalisme i al IWW (Industrial Workers of the World). El llibre que estrena el 2022 reuneix alguns dels seus assajos que proporcionen una visió distintivament optimista de l’anarquisme. Refutant la noció del mateix com una idea fixa, Chomsky suggereix que es tracta d’una tradició viva i en evolució. Disputa les acostumades línies divisòries entre anarquisme i socialisme, i posa l’accent en el poder de l’acció col·lectiva, en lloc de la individualista. A més el llibre inclou una intel·ligent entrevista amb l’autor, en la qual avalua en retrospectiva els seus escrits sobre l’anarquisme fins hui. Un pensament actiu que desafia i provoca com han de fer els bons intel·lectuals.
Els seus treballs sobre els mass media abans de les xarxes deixen clara la premonició dels grans pensadors. L’anarquista més famós del món té un dels millors aforismes sobre el tema: «la propaganda és a la democràcia, allò que la repressió és a un estat totalitari».
