Confesse que he deixat ‘And just like that...’, la seqüela de ‘Sex and the City’, en el segon capítol. Tampoc era molt fan de les primeres aventures de Carrie, Miranda, Charlotte i Samantha per Manhattan, però estava encuriosit com hi havien resolt els guionistes el pas de vint anys. Tot i que era previsible que Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker) ja no escriguera columnes al The New York Observer -ara és ‘influencer’ de postcad-, i l’anunciada absència de Samantha Jones (Kim Cattrall) anava en contra, el pitjor és la forma de carregar-se a John James Preston, Mr. Big (Chris Noth). Poca imaginació i un seguit de manies del primer món narrades amb molta més genialitat per Woody Allen fa temps. Un clar exemple que les segones parts, també en el món de les sèries, són una manera simple d’allargar un xicle usat.
La reproducció en línia s’ha generalitzat com el nou format d’oci televisiu, amb una àmplia oferta en cada plataforma. Catàlegs que fan possible gaudir de sèries distintes inclús en el mateix habitatge, així que la ficció protagonitza les converses banals al treball, institut i transport públic. He vist a viatgers de bus urbà, metro i de tren seguir els seus drames preferits amb auriculars al mòbil. Igual que de pandèmia, política, futbol o ‘shopping’, ara tots parlem de la sèrie que veiem o la que tenim pendent perquè ens l’ha recomanat algú de confiança. Sempre trobes en l’entorn el que exclama: «encara no has vist ‘x’?». També existeixen els contraris. Aquells que s’han plantat i diuen que ni una més i han procedit a donar-se de baixa de Netflix, HBO, Prime o Filmin. Així que davant de tanta oferta i abans que es consolide el moviment opositor, les grans companyies estan recorrent a populars actors, reduint temporades i capítols, en espera de la resposta positiva dels algoritmes. L’últim exemple és ‘The Undoing’ (HBO) un thriller psicològic protagonitzat per Nicole Kidman i Hugh Grant que en sols sis entregues ha batut rècords d’audiència en tot el món. Descobert l’assassí sembla complicat una segona temporada de la minisèrie, però l’èxit de públic i crítica indica el contrari.
L’escenari compartit, Manhattan, a ‘And just like that...’ i ‘The Undoing’ demostra que el paisanatge continua sent més important que el paisatge.
