Un dels pecats capitals és la gola. En l’edat mitjana, quan menjar cada dia era un luxe que tots no es podien permetre, afartar-se era una ofensa a Déu tan gran com cruel. Tirar pa, malbaratar menjar és pecat, sentia dir de menuda, juntament amb les històries de la fam provocades per la guerra i la més terrible postguerra. «La fam és molt lletja», em repetien per disculpar comportaments terribles, quasi inhumans. Hui, societats hiperalimentades, quan parlem de gola, ja ningú no pensa en «apetit desordenat de menjar i beure» sinó més aïna en l’ambició desmesurada, fer gola, com l’ànsia per apropiar-se d’alguna cosa que et fa goig.
Per poder excusar-se, cal crear abans el motiu. L’Alemanya de Hitler tenia fam, real, però Hitler sobretot tenia fam de territori, de poder. Va crear el discurs que justificava aquella voracitat amb les mateixes proclames victimistes i alhora messiàniques de poble elegit. Ara, Putin calca el mateix procediment. No li cal originalitat, la mateixa estratègia dels nazis li val: enlluernar amb discursos populistes sobre un passat on es vivia millor, triar un poble veí a qui culpar dels malanys actuals i suprimir tota veu discordant. El camp de concentració de Dachau, molt prop de Munic, es va inaugurar per a desfer-se dels alemanys desafectes al règim nazi. Quants periodistes, polítics, empresaris russos han rebut un tractament semblant?
Dalt d’un cavall, a pit descobert, les fotografies de Putin exsudant testosterona ens farien molt de riure si no ens recordaren tant a un altre que també considera que amb cridar ben fort el nom del país, ja ha fet tota la faena del dia. Són imatges que contrasten amb el comportament covard que mostren: enfurint les masses a força de mentides i mirant des de la rereguarda com actua la perfídia.
No, no és una guerra, és una invasió. No, no és un greuge, és una excusa. No, no és un polític, és un dictador i com tots els dictadors, és un covard. Recordem els versos de Marc Granell: «La guerra és inútil, mai no apanya res / La guerra és tan sols la forma cruel que té d’augmentar qui mana el poder. / Els pobles no hi guanyen jamai res de res. / Encara que hi vencen, sempre ixen perdent».
