Antònia Font

El meu llevant geogràfic i sentimental és eivissenc en particular, i balear en general. Lligams familiars a banda, que vénen de fàbrica, l’espai viscut fa que siga el meu paradís terrenal des que recorde el primer bany a Cala Llonga o la primera samfaina de les ties a s’Alamera. Després vingué l’esplendor de Menorca, l’amor etern a Formentera i la lul·liana Mallorca.

L’aparició d’Antònia Font va suposar un bany permanent d’alegria («Cau es sol de s’hora baixa dins s’horitzó, / damunt la mar arrissada es avions...») perquè sa vida és només patxanga integral, on ses mares se graven tots es culebrons. Ses vacances era suportades amb el record sonor, però després de vuit anys han tornat a gravar un disc magnífic, «Un minut estroboscòpica», amb deu temes baleàrics en vena, precisament quan més necessitem alegria, patxanga i punts cardinals.

A més de reunir-se per publicar l’àlbum, Pau Debon, Joan Miquel Oliver, Pere Debon, Jaume Manresa i Joan Roca s’han compromés a girar de nou i a València estaran al juliol a Vivers. Els Antònia Font guanyen molt més al directe. Ells, Sebastià Alzamora, Biel Mesquida i l’enyorant Manel Marí ens han tingut ben instruïts dels assumptes de ses illes. Però junt amb la música i la literatura -cal prestar atenció als narradors Melcior Comes, Laura Gost i Sebastià Bennasar-, el trànsit marítim també és molt fluït en els camps artístics, gastronòmics i educatius. A banda de la intensa relació turística i nàviera que fa de la colònia valenciana una de les més actius a Balears.

Unes illes que partien d’una profunda separació mental des de temps immemorials, on les Pitiüses han tirat més cap a València, mentre Mallorca i Menorca han estat més baix la influència de Barcelona. En canvi, des de fa temps han fet pinya amb les virtuts i s’ha reivindicat com una societat emergent, amb una potència econòmica infinita que els fa decidir el seu futur des de la modernització de tots els seus sectors productius.

Celebrar l’efecte estroboscòpic dels Antònia Font és igual de necessari per a la projecció del color carabassa de sa catedral a ciutat, el xoriguer a Ciutadella per sant Joan o el contrallum d’es far de Barbaria.

Suscríbete para seguir leyendo