Quan m’assec davant l’ordinador a escriure m’agrada acompanyar l’estona amb una música escaient, per això, ara mateix, al meu despatx sona la veu del mexicà Vicente Fernández cantant allò de “con dinero y sin dinero hago siempre lo que quiero y mi palabra es la ley” per a continuació escoltar que “no tengo trono ni reina, ni nadie que me comprenda, pero sigo siendo el rey”. Tanque el ulls i veig la figura del ara decrèpit Juan Carlos I, rei demèrit, pujant a un vaixell batejat Bribón, nom especialment escaient per l’ocasió. Quan tots esperaven alguna explicació a la seva fugida a corre-cuita a Abu Dhabi, ell, ufà, i ple d’orgull i satisfacció per haver guanyat la Copa d’Espanya de Vela va respondre “explicacions de què” amb un to rialler que va suposar una burla per la majoria dels espanyols.

 Els que havien preparat aquesta operació de neteja de la imatge del demèrit antic Cap d’Estat del Regne d’Espanya ara es mostren escandalitzats per aquesta actitud de Juan Carlos I, què no sabien que això podia passar?. Diuen que a Zarzuela, on dilluns l’esperava part de la família per dinar, no ha caigut gens bé aquesta exhibició per Sanxenxo buscant els aplaudiments i el crits de “viva el rey” dels aduladors de torn. Dilluns a les deu del matí ja era a casa del fill i la jove, hereus de la seva corona, moltes, massa hores, per una simple visita de cortesia. Han tingut temps de parlar de moltes coses, del seu futur, de com han de ser més senzilles les futures visites doncs el mateix Juan Carlos en la última carta al fill, enviada fa unes setmanes, deia “vull viure amb la màxima privadesa possible”, no sembla que regatejar damunt el Bribón siga un exemple de lluir privacitat.

 Tampoc al PSOE els ha agradat aquest viatge reial exhibint poder i diners, per cert, qui corre amb les despeses d’un avió privat?, perquè el demèrit no té sou des que el març del 2020 el fill li va retirar la setmanada, i, em sembla, que la pèrdua de la Corona no es motiu legal per poder cobrar el subsidi d’atur. Crec que aquestes despeses, al menys una part, les paguen vostès, amables lectors, jo, i el veí del primer segon també, allò que en diuen el poble, que sempre ho paga tot. El PSOE que, amb les dretes, sempre s’ha negat a que al Congrés s'investigui al rei fugit, ara li demana explicacions, i li retreuen que ha perdut una magnífica oportunitat per donar explicacions i demanar perdó als espanyols. Fa deu anys quan aquell embolic entre elefants i amant va dir que ho sentia i que no tornaria a passar, però deu tindre la memòria fluixa i ja no se’n recorda què  aquesta conducta incívica i delictiva sempre va continuar.

 Que els partit polítics, que sempre han tingut les majories parlamentàries i amb elles la clau per treure de la Constitució l’article que parla d’inviolabilitat del rei, ara es mostren ofesos per aquesta actitud de Juan Carlos I em sembla un pur exercici d’hipocresia, si el rei demèrit no ha acabat acusat per la Fiscalia ha estat gràcies a aquesta prebenda que el fa inviolable i, també, a que la Justícia va començar massa tard a intentar esbrinar els tripijocs monetaris del Borbó, que en aquest aspecte ha seguit el camí dels seus predecessors, on la corrupció sempre ha estat present com afirmen diversos estudis i publicacions.

 El temps,la Justícia, la política i el capital han salvat a Juan Carlos I de tindre que explicar-se davant els jutges. El seu avi Alfonso XIII fou qualificat per Unamuno com “el rei del cabaret”, el net ha honorat la família. Ja fa prou qui als seus s’assembla.