El passat juny una jove de 26 anys va ser agredida sexualment sobre el capó d’un cotxe per tres homes joves d’entre 25 i 30 anys. Passava a un carrer cèntric de València prop de la Plaça de Bous. No és l’únic cas recent. En maig es coneixien les violacions a unes adolescents de 12 i 13 anys al casc urbà de Burjassot. Els xics agressors tenien entre 15 i 17 anys. Els delictes sexuals en Espanya i en la Comunitat Valenciana han crescut en els últims anys, un creixement probablement donat per una major conscienciació social i decisió de denunciar (Ministeri d’Interior).

Cada any, les estadístiques mostren que les dones pateixen més violència que els homes i que els homes cometen més actes violents que les dones.

Sabem també que les víctimes de violència de carrer (furts, lesions, homicidis...) són tant homes com dones. I sabem que, a més de la violència de carrer, hi ha dos modalitats on les dones són una majoria de víctimes: la violència entre parelles heterosexuals (un 95% dels casos és sobre dones) i la violència sexual en general (un 85%).

És per això que diem que les dones tenen més probabilitats de sofrir violència si sumem tots els tipus de violència. I és per això que en estos dos últims casos ho anomenem «violència de gènere» o «contra les dones», perquè és clarament contra elles, pel fet de ser dones.

Només la categoria d’homicidis i assassinats és majoritàriament masculina. És a dir, la majoria tant de víctimes com d’agressors són homes. L’excepció es troba a l’àmbit familiar, on les assassinades són més dones. Tots estos casos s’inclouen dins d’una cultura que entén la masculinitat com a violenta.

De fet, sabem que els homes cometen més del 80% de delictes (lesions, sexuals, tortures, homicidis...) i esta xifra puja al 97% quan parlem de delictes sexuals (INE, 2020). En cap tipus de violència són les dones majoria d’agressores.

Desmuntar els mites de l’extrema dreta?

Vol dir que tots els homes són violents o que les dades, la societat, o el feminisme està contra els homes? No. Vol dir que es busca ajudar i canviar la conducta de qualsevol dona o home violent. S’està contra la violència. Vol dir que els homes no pateixen violència? No. Vol dir que la pateixen menys que les dones. I que, definitivament, en són més responsables.

Vol dir que els menors o els majors no pateixen violència dins les famílies, com apunta l’extrema dreta? No, també existeix. Però això no vol dir que ignorem la violència en parella. A més, en la majoria d’estos casos els agressors continuen sent homes, i les víctimes dones, independentment de l’edat.

Vol dir, en definitiva, que invisibilitzem altres tipus de violència? No. Fa anys que es lluita contra la delinqüència comuna. I cap partit d’extrema dreta ho ha criticat. El que vol dir és que cada tipus de violència requereix una resposta preventiva diferent.

Com pot ajudar la sociologia?

La sociologia descobreix ‘perfils’ de casos individuals que es repeteixen en lloc de tractar el problema individualment. Això aporta una informació important a l’hora de buscar solucions.

La sociologia treballa amb categories socials com el gènere (ex. com influeix ser home o dona sobre alguna situació), l’edat, la raça, o la classe social. Estes categories ajuden a explicar quin tipus de persones són més violentes i quines pateixen més violència. També ajuda a entendre que les violències prenen diferents formes segons si ocorren en espais públics, o en espais privats entre coneguts.

Explica com els trastorns de personalitat, la beguda o la droga no són la principal causa de la violència de gènere. Un home que arriba a casa, begut o no, i que maltracta la seua dona, és perfectament conscient de a qui maltracta. Este home no maltracta els seus companys de bar, o el seu director d’empresa, o les persones que es troba al carrer abans d’arribar a casa. Maltracta una persona a qui sap que pot dominar, perquè durant segles s’ha acceptat que un home pegue a una dona.

Què podem fer com a societat?

Cal respondre amb més força als partits d’extrema dreta que menyspreen la violència de gènere, però no altres violències. I cal formar en valors i educació afectiva i sexual, sobretot a l’educació obligatòria. Perquè és per ahí per on, sí o sí, passen els potencials agressors i on perdem una oportunitat única. La nova Llei Educativa ‘Celáa’ i la I Estrategia Valenciana contra les Violències Sexuals 2021-2025 ja incorporen mesures per treballar a les aules. Ara falta que es complisquen. I tu, què més canviaries?