El professor de dret de la universitat de Standfort (Califòrnia), Lawrence M. Friedman (1930), en una entrevista (El Público 20/08/2022) emet una sèrie d’opinions i reflexions sobre determinats esdeveniments jurídics dels EUA que, al meu parer, van més enllà de l’estricte àmbit jurídic estatunidenc.

Així, a la pregunta sobre si la recent sentència del Tribunal Suprem (TS) que elimina el dret a l’avortament en els EUA és una decisió política afirma que, en essència, totes les decisions del TS són polítiques, ja que els jutges que el composen són nomenats mitjançat un procés polític. En els EUA, com és conegut, al membres del TS els anomena el president sent confirmats pel Senat. Aquí a l’estat espanyol, malgrat que el procés és diferent, es du a termini, també, mitjançat un complex procés polític (tan complex que la renovació del CGPJ, que és qui anomena als seus membres, porta bloquejà més de mil tres-cents dies per voluntat del PP).

En definitiva, diferents procediments, però amb una mateixa característica política, ja que estem front a un òrgan judicial de vital importància per l’ordenament jurídic de l’estat, ja que els casos que accepta, en general, son casos políticament significatius. Per tant, com diu el professor, les seues sentències van a tenir una profunda càrrega política. En altres paraules, els jutgen poden estar lliures dels polítics, però açò no vol dir que les seues decisions no siguen polítiques. Per acabar amb aquest tema resulta interessant la seua opinió sobre la percepció social del TS, «la gent no entén la diferencia entre la naturalesa política del TS i la naturalesa política del Congrés», lo qual pot afectar al prestigi social d’aquest òrgan judicial.

Un altre tema que tracta amb clarividència és la pervivència dels manaments constitucionals. Malgrat aquí sí que tenim profundes diferències, ja que la seua constitució data del segle XVIII, havent anat reformant-se o complementant-se mitjançant esmenes (qui no ha sentit parlar en el cinema de l’esmena «segona», «quinta» o «catorze»?). Pel contrari, la nostra constitució és molt recent, en concret, de 1978. Igualment, en els EUA no tenen tampoc un tribunal de garanties constitucionals com tenim nosaltres (Tribunal Constitucional). Per tant, qui interpreta la constitució és el TS. Circumstàncies aquestes que no ens alliberen de la reflexió sobre la validesa dels preceptes constitucionals en el sentit, que «les paraules han romàs tal qual des que la Constitució fou escrita, però el seu significat ha canviat substancialment».

En aquest sentit, al llarg de l’entrevista, cita alguns exemples d’aquesta qüestió, alguns relatius a la llibertat d’expressió. En aquest sentit, es pregunta si podem mantenir que actualment el concepte «d’expressió» no ha canviat substancialment amb l’explosió de les noves formes (i instruments) possibilitats per internet i, per tant, indubtablement, ha de concloure’s que el concepte ‘d’expressió’ si ha canviat i que allò empara la constitució baix el paraigües de la “llibertat d’expressió” es veu constret per la interpretació que els tribunals van a fer d’ella. En definitiva, podem creure que la constitució vetlla per què es respecten tots els drets i llibertats fonamentals, «però, quins són aquests drets i llibertats en cada moment? Allò que el Suprem - ací Tribunal Constitucional - diga que siga». El que no vol dir que els tribunals decideixen arbitràriament.

Per acabar, encara que l’entrevista aprofundeix molt sobre el tema de l’avortament, del qual he passat conscientment (tot hom que tinga interès en aquest tema, pot acudir directament a l’entrevista) perquè m’interessava posar en valor altres aspectes d’ella, com, per acabar, la fragilitat de la democràcia posada de manifest en el fàcil que pot ser, des de la legalitat constitucional, obstruir el dret al vot. En aquest sentit, posa diversos exemples de com ja s’està obstruint aquest dret en els EUA, però a més alerta el perillós que seria - i els EUA és un estat de fortes conviccions federals - deixar en mans dels parlaments de cada estat el compte dels vots i que foren ells qui decidiren els guanyadors. Tot a propòsit del rebuig de Donald Trump, que la majoria dels republicans comparteix, al resultat electoral en el que resulta perdedor. «És terrible. És tremendament espantós. Si la gent no creu en el sistema, el sistema està trencat. És més, si la gent creu que el sistema està trencat, el sistema està trencat», conclou.