Fa un parell d’anys, vaig visitar la tomba de Joan Sales, autor d’Incerta glòria i figura clau de la modernització de la literatura catalana. Soterrat a Siurana -un petit nucli de Cornudella del Montsant-, Sales té, davant seu, com una ironia macabra, la tomba de Jan Buyse, un muntanyenc belga, oficial de les temudes SS. Una petita recerca per satisfer-me’n la curiositat, em va portar a El nazi de Siurana, un llibre del periodista Toni Orensanz sobre la vida i miracles de Buyse i la seua parella, Anita Salden, també de militància nazi, i la seua relació amb Siurana. Una obra magnífica de literatura de fets o no-ficció, aquella que navega entre les boiroses fronteres del periodisme i la literatura.
Ara fa uns mesos, no recorde com, vaig saber que Toni Orensanz havia publicat un nou treball del gènere -si aquesta pràctica d’escriptura és un gènere- el títol del qual es presentava com un enigma ben suggeridor: Com vas perdre el braç, Balchowsky? Qui era el tal Balchowsky representava, per a mi, un altre gran misteri. Un nom que no em deia res. Vaig comprar el llibre de seguida que vaig poder i, tal com m’havia ocorregut amb El nazi de Siurana, el vaig devorar en pocs dies -atrapat per una història fascinant, una investigació periodística minuciosa i una prosa sense greix.
Toni Orensanz havia topetat amb Balchowsky quan preparava un documental sobre l’atenció sanitària durant la Batalla de l’Ebre. Per raons que només expliquen la curiositat i l’olfacte periodístic, Orensanz va obrir carpeta nova i es va capbussar durant vora tres anys en el personatge desconegut. Eddie Balchowsky era un pianista de Chicago, membre de les Brigades Internacionals -allistat al Batalló Britànic en compte del Batalló Lincoln- que va perdre un braç durant la Guerra Civil espanyola. Una tragèdia personal, dins d’una altra de col·lectiva, que li va condicionar la vida per sempre més. Però que no li va impedir, de retorn a Illinois, reaprendre a tocar el piano amb una sola mà, convertir-se en una icona de la contracultura americana i relacionar-se amb els sectors culturals més inconformistes. Tot gràcies a la seua ocupació com a porter del The Quiet Knight, un club musical on Balchowsky escorrerà la vida malgrat les cicatrius reals i les metafòriques
«Un perdedor entre perdedors», en dirà Toni Orensanz. Potser per això, com una declaració d’intencions, l’autor ens convida a la lectura de Com vas perdre el braç, Balchowsky? amb una cita d’El gran Lebowsky dels germans Coen: «La seva revolució s’ha acabat, senyor Lebowsky, l’acompanyo en el sentiment. Els pàries han perdut». Però la derrota té un potencial literari inigualable.
